Avui, 28 de juny, es compleixen 24 anys del segon ascens del Vila-real a Segona Divisió. Una data marcada en les efemèrides del club, ja que va suposar la primera pedra d’un fulgurant camí coronat amb l’ascens del Submarí a Primera Divisió, la màxima categoria del futbol espanyol, cinc anys després.

L’ascens a Segona Divisió pel Vila-real va arribar al juny de 1992 després d’una llarga, tortuosa i emocionantísima fase d’ascens per als grocs. A la Lliga, enquadrat en el Grup 3, el Submarí va finalitzar en la segona plaça en la temporada regular amb 51 punts (19 victòries, 13 empats i 6 derrotes; 61 gols a favor i 39 en contra) i va aconseguir disputar la promoció d’ascens, en la qual es va fer amb el liderat de la promoció davant la UD Salamanca, Girona FC i RB Linense.

La fase d’ascens va començar de manera excel·lent, amb dues victòries davant Girona (1-2, Julio Pérez i Adriano) i Salamanca (2-1, Mateu i Planelles), però els charros, en el tercer partit, van aconseguir derrotar el Submarí ( 2-0). Una setmana més tard, el 15 de juny, el Girona assestava un nou cop a les il·lusions grogues amb un voluminós 2-4 a El Madrigal.

I quan pitjor pintava la situació, el Vila-real es va refer. En els dos últims partits, el conjunt entrenat per aquell temps per Esteban Linares vencia a Linense a El Madrigal (1-0, Adriano) i certificava l’ascens davant els andalusos en la tornada, amb un 1-2 (Alcanyís i Reis) al la Línia de la Concepció. El Submarí, amb vuit punts, es proclamava campió del grup i aconseguia el tan anhelat ascens a la categoria de plata, de la qual ja mai més s’ha tornat a baixar.