Aquesta setmana han començat els mesuraments per a la realització de l’estudi cartogràfic que determinarà l’estat de la xarxa de sèquies i vessaments de la zona nord del districte marítim. L’objectiu, és realitzar un diagnòstic del sistema d’evacuació d’aigües sobre la base del com el consistori decidirà què accions emprendre per a acabar amb les inundacions que afecten a alguns punts de la zona.

L’estudi, que està duent a terme FACSA, es val de càmeres de televisió i elements de mesura que permeten conèixer estat de les canalitzacions, les seues connexions amb altres vies de pas d’aigua de la xarxa, localitzar el lloc i l’estat de la desembocadura, determinar el pendent del terreny i localitzar l’existència d’elements que obstruïsquen el flux de l’aigua. Els accessos situats en Camí l’Om Blanc, els carrers Illes Columbretes, Filloleta, Cap de la Nau, Catalans, Illes Balears, Garbí, Ausias March, Illa de Tabarca, Llevant, Fanals i Ponent, fins al Camí Benafelí permetran als tècnics inspeccionar l’interior de les sèquies i vessaments.

L’edil de Platges, Amaya Gómez, s’ha interessat per la marxa de l’estudi i ha acompanyat als operaris en la inspecció del vessament del Camí l’Om Blanch. Gómez ha assegurat que “la creació del mapa de canalitzacions de la platja és una tasca molt complexa ja que hi ha elements de diferents obres i és difícil situar les connexions”. Gómez ha recalcat que “tenim clar que l’actual sistema no pot conduir tot el flux d’aigua generat davant situacions de crescuda del cabdal, per la qual cosa haurem d’estudiar com ampliar la seua capacitat”.

L’Ajuntament d’Almassora invertirà 12,147,48 € en la realització d’aquest estudi, l’informe del qual anirà acompanyat d’un arxiu d’imatge en moviment que podrà ser utilitzat pel consistori per a futures intervencions, com la pactada pels responsables municipals amb l’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals (EPSAR) per a la millora de la xarxa de sanejament. La costa almassorina ja compta amb un sistema de col·lectors paral·lels al mar, situats a uns 100 metres de la costa, una xarxa que se satura amb freqüència a causa de l’orografia del terreny, la intensa activitat hortofrutícola i l’augment de la urbanització viscut en la zona en els passats anys.