Els senadors de Compromís, Carles Mulet i Dolors Pérez, han registrat al Senat una moció oposada a la que la setmana passada va aprovar en solitari el PP a la cambra alta en defensa de les diputacions.

La moció de Compromís insta al Govern Central a iniciar els tràmits necessaris, incloent les modificacions legals oportunes, per suprimir les diputacions provincials per ser aquestes institucions innecessàries, de dubtós funcionament democràtic i excessivament costoses per a l’erari públic. A més insta a prendre les decisions oportunes perquè es mantinguin els serveis que les diputacions presten als municipis, per delegació d’aquests, passant provisionalment a dependre dels governs autonòmics, que les podran administrar mitjançant les seves delegacions i els Serveis Territorials de les diferents conselleries .

Compromís recorda que la divisió de l’Estat Espanyol en diputacions provincials es va idear en el procés constituent de Cadis en 1812, organitzant el territori en 31 províncies. La constitució de Cadis les creava no només com a instrument de promoció dels pobles que abastessin la seva circumscripció, sinó com un òrgan intermedi entre el poder central i els municipis. En 1833 Javier de Burgos estableix la divisió provincial d’Espanya, amb una estructura pràcticament idèntica a la que mantenim “la realitat històrica d’aquest estat plural, avui dia, dista molt d’una estructura pensada en i per 1812. Al segle XIX una Espanya rural, amb males comunicacions, dificultava molt l’organització territorial, i es va optar per dividir el territori de la manera que llavors es va estimar oportuna d’acord a les possibilitats d’aquella època. Amb una intencionalitat clara d’una visió centralista de l’Estat, que volia tenir en cada part seva administració perifèrica tallada pel mateix patró, forçant vegades estructures sense arrelament i no ajustades a la realitat històrica ni cultural “.

Segons el senador de Compromís, Carles Mulet “des de llavors, l’Estat ha anat avançant i hem creat un Estat de les Autonomies, on aquestes noves realitats polítiques i administratives assumeixen plenament les funcions per als quals fossin creades les diputacions: són instruments de promoció de seus municipis i són òrgans intermedis entre el poder central i les administracions locals. En la majoria de casos, són les diputacions les que acorden amb altres, constituir-se en Comunitats Autònomes (com és el cas valencià), on amb l’arribada de la transició, són les diputacions provincials les que acorden crear l’anomenat “entre pre-autonòmic”; futura Comunitat Autònoma “.

Les competències exercides fins llavors per les diputacions es van transferir i només van preservar la coordinació de plans i obres de servei que, avui dia, solapen les inversions del Pla Local que impulsa el Govern Autonòmic en virtut de les seves competències en administració local. Arribats a aquest extrem, s’ha incorregut en el vici d’exercir competències que no són pròpies per justificar la seva pròpia existència, com la promoció turística, la política cultural o, fins i tot, la creació d’una realitat territorial “espacial”.

En molts territoris s’ha optat per dotar de contingut a les entitats comarcals, molt més properes als ciutadans i, de nou, l’estructura que sobra entre el municipi, la comarca i la comunitat autònoma, és la Diputació. No es tracta doncs, d’desmerèixer ni menyscabar el possible paper històric que han pogut tenir les diputacions per a la prestació de serveis, però des del desplegament de l’actual model, “no tenen sentit”.

Per a Compromís, l’encaix de les Diputacions en aquest nova realitat ha estat força diferent segons comunitats autònomes. Mentre en algunes s’han pogut anar buidant de competències i presència, en altres s’ha convertit en autèntics regnes de taifes, en nius de corrupció, clientelisme i control partidista del territori, reinstal·lant o mantenint una estructura caciquil.

“En el cas valencià, amb exemples com Joaquín Ripoll, Carlos Fabra, Francisco Martínez, Alfonso Rus o Javier Moliner, s’entén més que en cap altre lloc la necessitat urgent de tancar la diputacions i, si pot ser amb alguns dels seus dirigents dins . Tancats amb pany i clau i llançades al mar, ja que les han convertit en nius de corrupció i malversació de diners públics, a més d’haver-les convertit en organismes inútils “, ha sentenciat el senador.