• AMICS CASTELLÓ: Bortolussi (11), Faner (6), Alberto Fernández, Washburn (15), Chema García (10) -cinc inicial–; Cabot (11), Manu Rodríguez (8), Hidalgo (5), Jorge García (2), Carles Marzo (11), Jordi Rabassa (1) i Unai Lacalle (2). 15 faltes, sense eliminats.

 

  • GETAFE: Patrick (17), Moreno (7), Moungoro (10), Walter Júnior (3), Spire (2) -cinc inicial–; Rubén Martínez (4), Aramburu (1), Balmon (2), Mendiola (4), Bacale i Belles. 28 faltes, sense eliminats.

 

  • ÀRBITRES: José Antonio Pagán i Cristian José García, de Catalunya i Comunitat Valenciana, respectivament. Van cometre alguns errors, però actuació correcta en línies generals, sense influir en el resultat.

 

  • PARCIALS: 13-4, 20-12, 35-16, 48-25 (descans); 55-30, 63-37, 71-37 i 82-50 (final de la trobada).

INCIDÈNCIES: Al voltant de 600 espectadors a les grades del pavelló Ciutat de Castelló. MICS En les hores prèvies al xoc que mesurava l’Amics Castelló amb el Getafe havia molta inquietud, ja que es tractava de la visita del que va ser el millor equip la temporada passada. No obstant això, l’espectacle que van oferir els de Toni Ten amb un recital de bon joc i generós esforç en defensa es va traduir en una aclaparadora victòria que no s’esperava ni en el més optimista dels pronòstics. Va ser tal el domini dels amfitrions que els dos últims quarts van ser intranscendents donada l’àmplia diferència que mostrava el resultat. Els locals van començar com els agrada, defensant fort per marcar el ritme del partit i així poder manar en el marcador. Gràcies a la seva pressió sobre les línies de passada van aconseguir diversos robatoris i començar a obrir bretxa al marcador (11-4, min. 4), el que va provocar el primer temps mort dels madrilenys. Aquesta pausa no li va servir de molt al Getafe, que seguien sense idees davant la excel · lent defensa castellonenca i amb problemes per subjectar el joc interior dels de la Plana. Els de Toni Ten seguir a la seva, però la veterania dels pivots visitants va evitar per al seu equip problemes majors al final del primer quart (20-12). El Amics no tenia prou i continuava amb la seva agressivitat defensiva; i si a sobre estava amb idees clares i encert en atac va aconseguir un parcial de 11-2 que podia donar l’estocada definitiva (31-14, min. 14). El nou temps mort demanat pels getafenses no va canviar la decoració i el combinat amfitrió va seguir sent una allau de bon joc i efectivitat. Els castellonencs anaven com motos i el seu rival estava completament noquejat, atordit, sense capacitat de resposta. D’aquesta manera, les coses semblaven bastant clares al descans (48-25). Van ser, sens dubte, els millors 20 minuts vistos fins ara del Amics. A la represa, ja no saltaven tantes espurnes en baixar el xoc en intensitat -encara seguia sent alta– ni havia tant encert, però per sort per als amfitrions el seu contrincant no s’acostava al marcador, ja que no trobava la manera d’encistellar amb més fluïdesa i també se’l va veure amb falta de motivació. Així, la renda anava creixent a poc a poc. Si el tercer quart va tenir poca història, l’últim va ser més del mateix. Va ser un suplici i lenta agonia per als visitants, mentre que el Amics es podia permetre fer gaudir de minuts als seus jugadors menys habituals. La piconadora local no va parar i va deixar al final del partit al seu rival en uns ridículs 50 punts. Senzillament, li va passar per sobre.