L’equació tenia la seva dificultat per a ser resolta: guanyar i esperar altres resultats per agafar-se a les mínimes, encara que reals, opcions de seguir amb opcions per disputar la final de la Copa Federació FFCV. No obstant això, el Castelló Futbol Sala es va topar amb la realitat de la mateixa i no va poder complir la primera premissa: vèncer a l’CFS les Alqueries del Nen Perdut. Els de Javier González es van veure penalitzats per la seva desencert en atac, la bona actuació del porter rival José Antonio, alguns desajustos defensius i una controvertida actuació arbitral.

D’aquesta manera, a falta de dues jornades per a la finalització de la competició els albinegros afronten els dos partits que resten de la competició del KO sense cap objectiu per assolir. Això sí, amb el sabor amarg d’acomiadar una campanya en la qual, excepte aquest creu, ha significat aconseguir les metes marcades en pretemporada: el títol de Lliga i l’ascens a Tercera Divisió.

La trobada va començar amb la mala notícia que, per enèsima vegada en aquesta part de l’any, l’equip castellonenc afrontava un xoc definitiu en precari: nombroses baixes per lesions i per compromisos laborals que van obligar a citar als juvenils Chimo i Jesús, a més de disposar d’sols un porter, Iñaki. Malgrat això, els de Javier González van afrontar el xoc amb la idea de competir el millor possible.

No obstant això, l’arrencada no va ser el desitjat: la pressió alta del CFS les Alqueries va ofegar el moviment de pilota dels locals, així com el seu pla de joc en fase ofensiva. Es van veure tan atabalats que, en certs moments, la pilota queia a l’àrea rival sense que cap futbolsalista albinegre tingués alguna ocasió de clara. A la primera finalització neta dels visitants, després d’una jugada en què Andrés Cerezo va ser travat per un rival sense que el col·legiat assenyalés l’acció com a falta, van aconseguir el 0-1, en definir Adrián bé l’un contra un davant Iñaki.

El partit va poder canviar de desenvolupament si dues accions gairebé consecutives de Juanmi Llopis haguessin finalitzat en gol. A la primera, en una situació semblant a la que havia arribat el 0-1, el porter del CFS les Alqueries va evitar el gol del jugador albinegre. A la segona, després d’una acció d’estratègia, va ser el travesser qui va avortar el gol dels castellonencs. De poder acariciar les taules es va passar al 0-2. I per encara complicar més el xoc el 0-3 en els segons finals de la primera meitat.

En una acció molt protestada, el CFS les Alqueries va treure rèdit d’una interpretació molt particular del reglament per part del col·legiat qui obvi que un jugador visitant no guardava la distància reglamentària en la sacada d’un córner. La pilota reboto a les cames i va arribar a un company que, en una ràpida transició, es va plantar davant Iñaki sense que pogués evitar el gol dels de la Plana Baixa.

CONTRA ELS ELEMENTS

Després del pas pels vestidors el joc sota bastants enters. El Castelló Futbol Sala es va esforçar, si bé amb més cor que cap, però sense rendir-se en favor de la recerca de la igualada. El CFS les Alqueries es va dedicar a salvaguardar la seva porteria i esperar l’ocasió de poder aprofitar alguna transició que li permetés sentenciar, si no és que ja ho estava, la trobada. A l’equador d’aquest segon període Javier González va decidir arriscar i l’equip albinegre va passar a jugar de cinc amb porter-jugador els últims 10 minuts. No obstant això, tot es va tornar gairebé impossible quan en un error en una passada, no ocupant a la porteria local, l’equip visitant va aconseguir el 0-4.

La recta final va ser un patiment per als castellonencs. Van veure com Manu Martín va ser expulsat per doble amonestació, havent de jugar en inferioritat numèrica cinc minuts. No obstant això, l’equip verd gairebé no va crear perill en superioritat i, un cop recuperada la igualtat numèrica va ser el conjunt local qui va poder aconseguir el gol de l’honor que no va arribar. Ja sense entrenador a la banqueta castellonenc, per l’expulsió de Javier González, i del delegat local, José Antonio Cambronero es va arribar al final del compromís.e