El Castelló Futbol Sala va acomiadar l’any 2016, el del seu debut a la Tercera Divisió, grup XIV, amb un sofert triomf a la recta final davant un València Futbol Sala que, malgrat presentar un equip amb un bon nombre de jugadors juvenils, va plantar serioses dificultats als albinegros. Un gol de Noel, de doble penal, a falta de 25 segons per al xiulet de tancament del xoc va donar els tres punts als castellonencs. D’aquesta manera, els pupils de Javier González sumen la seva primera victòria a casa, encadenen dues jornades guanyant i donen un petit salt a la taula, amb un nodrit grup d’equips, separats per tres punts, en la pugna per la salvació.

La trobada, en línies generals, va oferir un nivell tècnic tàctic mica confús i complicat d’explicar. Potser per l’ambient fred al pavelló, mentre la pluja queia amb intensitat a la capital de La Plana, va provocar que la posada en escena dels locals fora bastant desconcertant. I és que, en gran part del compromís, es va veure una versió gris dels albinegros: una concentració baixa, errors en el lliurament en passades fàcils, equivocacions en zona de risc i falta de finor en la circulació de la pilota.

El València Futbol Sala va aprofitar la circumstància per oferir una versió diferent de la que es va veure en pretemporada on van caure per un contundent 6-1. Amb un nombre destacat de jugadors juvenils, a més del bloc del seu equip sènior, van rondar amb perill la porteria defensada per Iñaki. El porter dels castellonencs es va mostrar bastant segur al llarg de la trobada i va solucionar amb encert les ocasions dels valencians.

Malgrat aquest estrany guió, a la primera meitat, el Castelló Futbol Sala va disposar de quatre ocasions molt clares de gol. Com en jornades anteriors, el pal (fins a dues vegades en llançaments de Àngel i Rubén Noia) i el porter rival, van evitar que pugés el 1-0 al marcador. Malgrat no ser el millor partit disputat pels castellonencs, la claredat de les opcions de marcar feien pensar que el gol estava a prop de caure del seu costat.

Finalment, el capità Chus va aconseguir el gol per als castellonencs a l’equador del primer període en aprofitar un mà a mà amb Francisco, després d’una gran jugada elaborada des del darrere i aprofitant un desmarcatge en paral·lel per l’ala dreta. No obstant això, els valencians no es van rendir: Alejandro Alcanyís en una bonica i perfecta combinació de tot el València Futbol Sala va aconseguir establir les taules al marcador amb què es va arribar al descans.

La pilota aturada dóna dos gols

Després del pas pels vestidors, per uns instants, va semblar que el desenvolupament del joc canviava. El Castelló Futbol Sala va augmentar la seva pressió alta, evitant la circulació de pilota còmoda del València futbol sala. Així, allunyava els visitants de la seva àrea, mentre que tenia més a prop dels seus interessos el gol que signifiqués el 2-1. No obstant això, amb el pas dels minuts aquest assetjament va ser minvant i els del capital del Túria van tenir també les seves opcions de decantar el xoc a favor seu.

Va haver de ser un error d’un jugador dels valencians el que permetés que els pupils de Javier González es tornessin a avançar. Un penal clar, i al mateix temps absurd i protestat, va ser transformat per Rubén Noia amb total tranquil·litat. Corria el temps en el cronòmetre i semblava que el partit estava controlat: només faltava tancar-lo amb una miqueta més que donés més tranquil·litat.

No obstant això, els albinegros estan condemnats a patir aquesta temporada, davant de qualsevol rival, en diferents partits i en contextos de joc molt diferents. Una altra vegada Alejandro Alcanyís va tornar establir les taules al marcador, aquest cop, al minut 38. Els fantasmes que una nova oportunitat per guanyar al Chencho Nord s’esfumés surava en l’ambient.

A falta de 40 segons per al final, el València Futbol Sala va acumular la cinquena falta tècnica, el que situava els visitants en risc de poder rebre un doble penal … que va arribar quan faltaven 25 segons per al tancament del xoc en una acció que, com en la del penal, va ser un exemple de candidesa del jugador valencià. Noel, com el seu company Rubén Noia, va transformar l’acció de pilota aturada en el 3-2 amb el qual els albinegros van sumar un altre valuós triomf.

Sens dubte, la millor manera per arribar a l’aturada nadalenca i acomiadar una 2016 per al record. La salvació continua sent la meta: ara està una mica més a prop que fa dues setmanes però, com ha quedat constatat en la present campanya, tocarà remar i molt perquè aquest objectiu cristal·litzi al final de l’exercici. Per a això, que les dues últimes victòries serveixin per continuar millorant … doncs temptar a l’atzar en excés no és seguretat per sumar punts en el futur.