arcia’, acordades l’any 1932, com a base per a la unificació ortogràfica del valencià.

Cal recordar que ‘Normes de Castelló’, també anomenades ‘Normes del 32’, són fruit del consens i estableixen les bases per a la unificació ortogràfica del valencià i donen unitat i coherència a la normativa lingüística.

Com parts integrants del bé s’inclouen:

-com element moble: el ‘mecanoscrit’ de vuit pàgines que es conserva a la Biblioteca Valenciana, esborrany de les normes definitives i d’alt valor simbòlic per contenir part de les firmes d’adhesió dels subscriptors de l’acord ortogràfic.

-com element immoble: la ‘Casa Martí i Matutano’, que actualment acull el Museu Etnològic Municipal de Castelló, on se celebraven les reunions dels promotors de l’acord, en ser en aquells moments la seu de la Societat Castellonenca de Cultura.

El decret estableix també un seguit de mesures de protecció i salvaguarda del bé per vetllar pel normal desenvolupament i pervivència d’aquesta manifestació cultural.

Per la seva banda, l’Ajuntament de Castelló ha valorat molt positivament la declaració de les Normes lingüístiques de 1932 com a Bé d’Interès Cultural Immaterial. La declaració, prèvia a la celebració dels actes commemoratius d’aquest dissabte, suposa “un avanç més en el camí emprès pels governs de progrés per invertir el procés del PP durant les dues últimes dècades per minoritzar la nostra llengua”, en paraules del regidor de Normalització Lingüística, Ignasi Garcia.

La declaració de BIC reforça el treball dut a terme per l’Ajuntament de Castelló, que busca “reivindicar i donar el merescut reconeixement a les normes subscrites fa 84 anys que va fer de la nostra ciutat la capital del procés d’assentament de les bases del català”, segons García. El regidor ha destacat que la conselleria d’Educació, Recerca, Cultura i Esport, impulsora de la declaració, hagi valorat els elements tangibles de les Normes (amb el manuscrit de vuit pàgines que es conserva a la Biblioteca Valenciana) i com a element immoble (situat a la Casa Matutano on se celebraven les reunions).

“Hem de seguir reivindicant la importància de Castelló en la normalització del valencià i reforçar la lluita perquè la nostra llengua materna, aquella les bases es van establir a la nostra ciutat, sigui present en tots els àmbits de la vida pública, objectiu pel qual treballa aquest equip de govern “, en paraules d’Ignasi Garcia. Sobre això, el regidor recorda que l’Ajuntament ha multiplicat substancialment la partida destinada a normalització i promoció del valencià en l’àmbit municipal.

Concretament, l’actual equip de govern ha multiplicat per 250 la dotació econòmica dels anys del govern del PP, pressupostant més de 35.000 euros per a iniciatives de foment i promoció de l’ús del valencià. Cal recordar, a més, que la mateixa regidoria va impulsar al novembre la creació de les parelles lingüístiques, iniciativa coordinada al costat de Castelló per la Llengua i que busca fomentar l’ús del valencià a través de parelles de regidors (un d’ells castellanoparlant) que comencen a parlar a poc a poc en valencià. A la iniciativa s’han implicat tots els grups polítics.

Referent a aquests avenços, l’alcaldessa en funcions, Ali Brancal, ha destacat “els esforços de l’Ajuntament i la Generalitat per revertir la complicada situació en què ha quedat la nostra llengua després dels successius governs del Partit Popular, que s’han encarregat de infravalorar , minoritzar i restar visibilitat al valencià, convertint a tots els seus parlants en ciutadans de segona, pràcticament “. Brancal ha mostrat la seva satisfacció al Consell davant el reconeixement i ha destacat que “es reconegui el consens que existia en 1932 per establir les bases ortogràfiques de forma unificada en tots els territoris de parla catalana, cosa que no passa avui dia per la divisió que el PP ha acabat provocant al País Valencià, Aragó i les Illes Balears “.

Brancal i García han convidat a tots els castellonencs a celebrar aquesta declaració en els actes commemoratius d’aquest dissabte que, finalment, es duran a terme a la Pèrgola per les males previsions climatològiques.