No aconsegueix estrenar el nou any amb victòria des que va canviar el signe del partit davant l’Athletic Club en els primers dies de gener de 2013 amb Juan Ignacio a la banqueta blaugrana.

El xoc davant el Lugo comença a despuntar sobre l’horitzó, encara que els seus raigs encara són crepusculars. L’esquadra gallega trepitjarà el feu d’Orriols dissabte que ve des de les 20:00 hores, en confrontació vinculada a la jornada vintena, per inaugurar formalment 2017. El líder de la categoria de Plata retorna a l’escena després de tancar el parèntesi vacacional propiciat per les festes nadalenques. Els focus tornaran a donar a llum els seus moviments sobre la gespa quan la competició avança amb fermesa cap al seu equador. L’esquadra que prepara Muñiz afronta la cita davant la societat Lugo amb la finalitat de consignar la primera victòria del nou any acabat d’estrenar per mantenir impol·lut aquest halo d’invulnerabilitat que aïlla cada carreu dels seus murs de qualsevol temptativa d’assalt per part dels seus enemics de la Lliga 1 | 2 | 3. Tanmateix, no sembla una missió senzilla partint dels precedents més propers en el temps. El Llevant sembla disposat a amotinar-se contra el veredicte que emergeix de la història més pròxima per buscar un triomf que es resisteix des dels dies primigenis de 2013.

L’escenari no ha variat, tot i que sí que hi ha modificacions en el marc que sustenta la confrontació. El 5 gener 2013 el col·lectiu que dirigia des de la banqueta Juan Ignacio Martínez reprenia l’acció en el coliseu del Ciutat de València. Al davant sorgia la imatge intimidant del Athetic Club. Marcelo Bielsa davant JIM sense més arguments que l’esfericitat de la pilota i l’amplitud de la geografia de la gespa. El record que generava l’entitat basca era captivador. La darrera victòria en la jornada última de l’exercici 2011-2012 va transportar a la institució blaugrana cap a la dimensió desconeguda de la Vella Europa. I el seu pas era ferma i consistent, malgrat la seva condició de neòfit, després d’accedir a l’univers dels setzens de final. Així naixia 2013; desafiant des d’una doble perspectiva sobre la gespa. El Llevant conjugava les seves aparicions a la opulenta Lliga BBVA amb la seva apassionant i increïble aventura a la Lliga Europea.

L’enfrontament davant l’Athletic Club va néixer aristado. Aduriz es va infiltrar entre els integrants de la rereguarda per sorprendre la meta defensada per Munúa. El cronòmetre tot just si s’havia lliscat fins a delimitar el minut sis de la trobada. No obstant això, la reacció del Llevant va ser tan imponent com desaforada. Davant la por i la incertesa, el grup granota es va comportar amb valor i valentia. La fe va esdevenir el passaport per a una obtenir una remuntada que va liderar Chris Lell. El lateral va creuar tota l’orografia del camp amb decisió desentranyant els secrets que sorgien. En la seva profunda carrera va anar deixant enrere a quants oponent van tractar de voltar seu pas. Ja allotjat a l’interior de l’àrea blanca i vermella va armar la cama amb la virulència d’un canó per batre Iraizoz amb un obús inabastable per al porter.

Encara en el primer acte de la cita, Iborra va canviar el registre del partit. I a la represa, Nabil El Zhar va estrènyer els llaços amb la victòria que situava l’quadre granota a la zona més càlida de la classificació general. Va ser l’última victòria en el naixement d’una anyada. La sort des d’aquest moment va ser esquiva amb el Llevant. La fatalitat es va materialitzar en el duel que el 2 gener 2016 va creuar al bloc de Rubi i l’Atlètic de Madrid en l’Estadi Vicente Calderón. A la vora del Manzanares el paradigma de la dissort més absoluta va quedar representat en un xut allunyat de Thomas que va xocar amb el pal abans de rebotar a l’esquena de Mariño per acomodar-se en l’interior de la porteria blaugrana. Un any abans, temporada 2104-2015, l’atzar va reunir els mateixos adversaris en el mateix espai. Va ser el tres de gener de 2015, si bé la victòria local no es va negociar des de la inquietud (3-1). Amb Caparrós a la banqueta, curs 2013-2014, el derbi de Mestalla va ser per al València (2-0).