Potser sigui molt complicat establir una entesa formal entre el Llevant i el Brighton & Hove Albion Football Club més enllà de la seva naturalesa, com a societats vinculades a la disciplina del futbol, ​​i la profunditat d’unes arrels arrelades des dels primers anys del segle XX per alertar d’una condició compartida de clubs centenaris. És evident que el principal nexe d’unió pot podria sustentar-se en virtut de la propietat que detenen, en el temps més present, en qualitat de caps de la Segona Divisió en el marc de les seves respectives competicions. La victòria en la jornada d’ahir de l’esquadra de la ciutat costanera davant el Cardiff el situa en el frontispici de la classificació amb seixanta punts. Per darrere sorgeix l’estela del totpoderós Newcastle amb cinquanta-vuit punts. El duel entre aquestes dues representacions per detentar el cim de la Championship sembla titànic. A la Península Ibèrica el domini del Llevant en l’àmbit de la categoria de Plata sembla inqüestionable. El bloc que tutela López Muñiz capitaneja la taula amb quaranta-nou punts després d’inaugurar la segona volta de Laliga 1 | 2 | 3 encadenant la seva sisena victòria de l’exercici.

Les esteles del Brighton i del Llevant adquireixen una pàtina de brillantor, si es tracta d’unir els seus destins, quan s’analitza el percentatge de punts que els dos clubs han conquistat. Congelant el temps en el present resulta que ningú ha aconseguit sumar una proporció més gran en termes numèrics si s’estudien amb cert detall els principals campionats europeus pel que fa a la composició de la Segona Divisió. La paritat en aquest sentit és absoluta. El Brighton i el Llevant s’han apropiat del 74% dels punts oferts. Una simple regla de tres determina aquesta supremacia sobre la resta. El bloc que exercita Chris Hughton presenta unes xifres reveladores de la magnitud del pas emprès enbusca d’aquest espai sagrat anomenat Premier League. El seu expedient es nodreix amb la suma de seixanta punts després de disputats i-set partits de Lliga.

Aquestes dades ressalten l’obtenció de divuit victòries, sis empats i tres derrotes. Amb cinc enfrontaments menys, cal consignar que la Championship s’enfronta a 24 equips entre si, el Llevant ha aconseguit també el 74% dels punts que van sortir a la venda des del naixement de la competició. El conjunt granota alimenta el seu sarró amb quinze victòries, quatre igualades i tres derrotes. En aquest espai les distàncies són més notables que en l’exemple anglès. El principi d’autoritat blaugrana, fins a la data, no es qüestiona. El Girona segueix les seves petjades amb quaranta-dos punts mentre que la distància amb la frontera que marca l’ascens directe és de tretze punts respecte al Cadis pels onze que allunyen a l’Brighton del Reading, en aquell temps tercer classificat en el campionat britànic.

La veritat és que els percentatges de punts dels jerarques d’altres ecosistemes inicien una corba descendent. Potser serveixi com a arquetip de la velocitat imposada per les hosts llevantinista el cas italià. Les dues competicions van agafades de la mà després col·leccionar vint-i dates. El Verona acabdilla la taula amb quaranta-dos punts. En termes percentuals ha collit el 60% de la puntuació total. Aquest cànon augmenta a confrontar les prestacions del Brest, líder de la Lligui 2 francesa amb trenta-vuit punts en vint-partits, que arriba al 66% dels punts i disminueix si s’examina l’exemple del Braunschweig, amb trenta-quatre punts, en disset partits, i un percentatge del 62% en l’univers de la Bundesliga 2.