Potser aquesta sigui la història d’un desafiament que va néixer des del no-res per adquirir calat i graus conforme es succeïen les setmanes i per tant les confrontacions de lliga en l’univers de la competició. I potser per comprendre el seu transcendència calgui infiltrar per la línia del temps per explorar el passat i situar l’acció a lloms entre les temporades 1998-1999 i 1999-2000. Pepe Balaguer adquireix ascendència si es remunten els afluents de la història. La veritat és que el Llevant tornarà al verd del Ciutat de València el proper divendres per competir davant UCAM Múrcia a partir de les 20:00 hores. La imatge de Laliga 1 2 | 3 amenaça de amagar-se. De fet, es tracta del penúltim partit de les hosts granotes en condició de local. És evident que l’esquadra blaugrana tractarà de conjugar amb el verb vèncer davant la societat universitària a fi a mantenir aquest halo d’invulnerabilitat que fortifica a la instal·lació del barri d’Orriols des dels dies finals de la passada temporada.

El grup que condueix López Muñiz suma dinou compareixences al format de lliga de la categoria de Plata. Les seves prestacions ressalten que es mostra refractari a la submissió. No hi ha espai per a la capitulació en aquest expedient que augmenta, des d’un prisma numèric, si es consignen, per afegir, els cinc partits que van tancar el curs passat davant el València (1-0), Sporting (0-0), l’Espanyol ( 2-1), Athletic Club (2-2) i Atlètic de Madrid (2-1). És inqüestionable que hi ha un vincle perceptible que exerceix de lligam en aquest cicle que va començar a brollar coincidint amb el derbi capitolino que va resoldre Rossi; la naturalesa d’invicte que impregna l’actual Llevant. Les mainades blaugranes intentaran custodiar els seus murs una setmana més per prolongar fins vint les jornades projectant des del signe de la victòria o des de la treva generalitzada que concedeix l’empat.

El dígit i la tendència descrita adquireixen consideració si s’agita el passat. El Llevant de Muñiz pot igualar divendres que ve, sempre que sigui capaç de rendir a UCAM Múrcia sobre la pastura, el registre fixat per Pepe Balaguer a la banqueta blaugrana en els exercicis 1998-1999 i 1999-2000. Aquell Llevant de fi de segle va signar un armistici per excloure la derrota entre el 29 de novembre de 1998 i el 30 de gener de 2000 a competició de lliga. Van ser vint partits sense pactar la rendició a cavall entre la Segona Divisió B i el retorn a la categoria de Plata, tot i que no s’inclouen els tres duels addicionals adscrits a la Promoció d’ascens davant Almeria, Bermeo i Reial Madrid B. Aquesta etapa va néixer amb un enfrontament davant l’Hospitalet marcat per la diana de Gartzen (1-0).

Dues setmanes abans el col·lectiu blaugrana va doblegar el genoll davant el Gavà (0-2) en un partit que va servir, en les seves prolegòmens, per homenatjar la figura del mític Pirri, un emblema del club que encara presta els seus serveis religiosament en cada un dels partits oficials disputats per la institució llevantinista. Va ser l’última osca en aquest sentit fins l’arribada del Salamanca en un duel amb llinatge i amb alçada, ja que proposava la consecució del liderat de la Segona Divisió A, pautat pel 30 de gener de 2000 (2-3). El Llevant del present travessa per una conjuntura de similars característiques i sembla en condicions de fixar un nou llindar si manté aquest estatus d’inexpugnable que envolta el Ciutat des el 3 de març de 2017 amb la visita del Reial Madrid (1-3). Va ser l’última vegada que va rendir vassallatge a un adversari.