Cinc mesos després d’anunciar el Govern del PP una nova estratègia d’actuació integral al litoral sud de la província de Castelló, els alcaldes dels municipis afectats per la regressió de la costa han denunciat “silenci absolut” per part de la Direcció General de sostenibilitat de la Costa i el Mar, que una vegada més “es penja medalles per treballs aïllats en municipis que no són la solució a la severa regressió que pateix la costa sud de Castelló”.

Així s’ha expressat el secretari general del PSPV-PSOE a la Plana Baixa, Juan Miguel Salvador, que ha reprovat que “la deixadesa i les mentides són una constant en el Govern de Mariano Rajoy, els responsables van anunciar a so de bombo i platerets l’octubre del any passat un ambiciós pla de salvació del litoral, entre el Port de Sagunt i el Port de Castelló, per al qual van convocar a tots els alcaldes damnificats però la veritat és que a data d’avui se segueixen sense concretar inversions ni terminis d’execució “.

Salvador ha alertat que de la situació actual “no està per a moltes demores i si no s’actua ja dins de 35 anys no quedaran platges en alguns trams costaners”. Però la veritat, és que han passat cinc mesos i els alcaldes no saben res, tot i que els municipis afectats per la regressió de la franja costanera sí que han fet un esforç en preparar i condicionar les seves platges de cara a la Setmana Santa i Pasqua.

L’alcaldessa d’Almenara, Estíbaliz Pérez, tenia cita amb la direcció territorial de costes el passat 5 de novembre, i l’alcalde de Xilxes, José Martínez, el 9 del mateix mes. Les reunions, que ells mateixos van sol·licitar per conèixer amb més detall els detalls de l’informe que els van presentar, mai s’han celebrat. Pérez ha recriminat l’afany merament propagandístic del PP. “Ens van citar per fer-se la foto perquè estàvem en precampanya electoral”, ha criticat.

L’alcaldessa socialista ha assenyalat que a Almenara “no tenim cap tipus de protecció enfront de la regressió marina” i ha recordat que el mar s’empassa cada any fins 1,64 metres de platja al litoral sud. “Fa quatre estius, teníem xiringuitos a la sorra, però des de fa tres ja no existeixen perquè on s’instal·lava la infraestructura ara hi ha aigua”, ha explicat la primera regidora.

Per la seva banda, la primera autoritat de Xilxes també ha mostrat el seu caràcter crític a l’censurar que “el Govern del PP ha deixat sota mínims les inversions al litoral realitzant treballs aïllats per municipis quan el que es necessita és una actuació integral”. Per quan arribin a Xilxes “es trobaran amb una platja verge, perquè ja no quedarà res”, ha lamentat.

També a Borriana es viu la mateixa incertesa. El tinent d’alcalde de Poblats Marítims, Vicent Aparisi, ha assegurat que, malgrat que l’ha reclamat, “no tinc més informació que la van oferir el dia de la presentació de l’estudi”.

El citat estudi destaca que el retrocés de platja ascendeix a un màxim de 58 metres per a l’horitzó de l’any 2050 i de 164 metres per al llunyà 2100. El major avanç de la línia de riba en aquests 35 anys es produeix a Nules, però li segueixen de prop Xilxes (52 metres), la Llosa (50), Moncofa (47), Almenara (41), el nord de Borriana (41) i el Grau de Borriana (37).

Aquest increment del nivell del mar suposaria un retrocés de la línia de la riba entre 1,64 i 0,6 metres anuals, depenent de les zones i dels trams, es matisa en el treball. Els més afectats són els situats entre el port de Borriana i la Gola de l’Estany, amb una pèrdua d’amplada de platja de fins a 1,64 metres a l’exercici. La resta arriba als 1,15 metres.