El TAU Castelló va aconseguir la seva tercera victòria dels últims 4 partits disputats després de vèncer al solvent Leyma Basquet Coruña. Va ser un d’aquells triomfs que deixen bon sabor de boca, ja que els de La Plana van venir des del darrere per al tram final emportar-se un triomf que per moments semblava molt difícil. No va ser el millor partit dels locals, que van tornar a mostrar-se irregulars, però quan treuen la seva millor cara són realment fantàstics i capaços d’aconseguir coses que semblen impossibles.

El xoc es va iniciar molt viu, amb els castellonencs guiats per un Joan Faner que imprimia molta velocitat i que a més estava encertat en els seus llançaments. No obstant això, el combinat de La Plana cometia badades defensives que no li permetien escapar-se en el marcador tot i que estava anotant amb fluïdesa. Era un joc molt directe, amb possessions ràpides i curtes, creant així un patró de joc en què els de Toni Ten es troben més còmodes. Es va asseure Faner i va entrar Arévalo en la posició de base, que també va saber imprimir dinamisme, assistències i anotació, per així poder arribar al final del primer quart amb una sucosa renda (28-20).

Els corunyesos van sortir a mossegar en el segon període, mostrant-se molt agressius en defensa. Eren ara els locals els que no estaven a gust, aclaparats per la forta defensa del seu rival, pel que Toni Ten va demanar temps mort. El TAU Castelló es va treure part del problema sent més incisiu en les seves penetracions i amb encert en els triples, mentre que els visitants semblaven dependre en exclusiu del seu pivot Olmos. D’aquesta manera, es va arribar per primera vegada a la barrera dels 10 punts (37-27, min. 15). El Corunya va reaccionar amb una defensa en zona que es va tornar a ennuegar a TAU, amb el que en comptes de trencar el partit, el combinat gallec tornava a ficar-se en ell (38-35, min. 16). Ara, el principal referent ofensiu del Leyma Corunya era el seu escorta Dagoberto Penya només a la primera part va fer 20 punts). Alguns dels seus companys es van unir a la festa gallega i amb el desconcert castellonenc unit a la seva baixada d’intensitat l’avantatge es va anar cap al bàndol visitant al descans (44-49).

A la represa, el TAU Castelló continuava sense veure-ho clar davant la defensa en zona gallega. Cooper va ficar dos triples seguits, però no era suficient per frenar un Penya que seguia donant mals de cap i al pivot Zyle, que aprofitava bé les pilotes que rebia sota la cistella. A poc a poc, els locals es van anar animant. La seva defensa va pujar de to, de la mateixa manera que els decibels del Ciutat a la recerca de la remuntada, però no hi havia punteria en el tir i la diferència es mantenia al voltant dels 5 punts.

No quedava una altra que defensar i esperar que arribés una ratxa d’encert. Va ser quan Toni Ten va recórrer a Chema García a la recerca d’un líder per a la remuntada com ho va ser davant el Guipúscoa amb la seva explosivitat i arpa. Aquest era el guió amb el qual es plantejava l’últim i decisiu quart.

No obstant això, Sergio Rodríguez es va saltar aquest guió i 3 tripes seus costat van ajudar a somiar amb la victòria en donar-li la volta al marcador (71-70, min. 32). Tot seguit, el Leyma Corunya va tornar a posar-se per davant i el xoc va entrar en una fase destinada per als decidits i valents. El xoc va entrar en un estira i arronsa en què se succeïen les cistelles i la diferència era mínima, semblava que a ningú li tremolava el pols amb la tensió que es vivia. Quedava poc més d’un minut i una bona defensa castellonenca va provocar l’esperada sentència corunyès, respost amb una ràpida cistella de Cooper que tornava a avançar als seus (83-82 a 1:11 del final). Llavors sí que van aparèixer els nervis i impreciosiones en tots dos contendents: pèrdues, errors … van ser uns 40 segons tensos amb totes les forces, resolts amb una falta antiesportiva gallega a 15 segons del final, amb el que la cosa pintava força bé. Sergio Rodríguez va ficar els dos tirs i en la possessió posterior va rebre una falta més a 9 segons del final del partit. Va ficar un, però no calia més. Va ser suficient per rubricar una victòria tan important com soferta i treballada.