El TAU Castelló no acaba de trobar en l’any 2017 la seva millor vessant sobre el parquet del Ciutat de Castelló. Els de la Plana van ser van anar per darrere en el marcador durant gran part del xoc i van acabar pagant amb la derrota un dels xocs menys vistosos que es recorden de la temporada.

Els primers minuts del xoc van ser entretinguts. No es veia la intensitat i el ritme d’altres vegades, però l’anotació era fluïda en ambdós contendents i el marcador estava bastant parell, més aviat per les badades defensives dels locals que per la inspiració visitant. Després d’un parell de bones defenses sense errors va arribar el primer enlairament important dels amfitrions (17-10, min. 6). Tot seguit, l’escorta del conjunt gallec Mitrovic va encadenar 11 punts seguits (tres triples i una cistella), acudint així al rescat del seu equip per evitar que la bretxa fos més gran.

Davant aquesta situació, Toni Ten va posar en pista especialistes defensius per intentar frenar el perillós perímetre gallec, mentre que atac Alex Herrera aprofitava la seva superioritat física per trobar bones opcions de tir. Mitrovic ja no era el malson d’abans, però li va agafar el relleu Kapelan, amb el que el marcador es va igualar en el minut 15 amb uns guarismes de 32-32. Era impressionant l’exhibició d’aquests dos alers del combinat Ourense (Mitrovic i Kapelan van marxar al descans amb 16 i 17 punts respectivament), mentre que els de La Plana eren tot el contrari, anotaven poc i només prop del cèrcol. El TAU Castelló va veure el perill (34-40, min. 16) i va demanar temps mort. La pausa va bé, ja que Uclés va anotar un triple i una cistella i els castellonencs van mostrar molta més força en defensa. Aquest empenta va ser un miratge, ja que els problemes per encistellar van tornar al bàndol local, recorrent per moments a més a males seleccions de tir. Així les coses, es va arribar al descans amb 42-48.

A la represa, l’Ourense continuava manant en el lluminós. La defensa castellonenca es va centrar en els exteriors, de manera que el pivot Dimitri Flis va assumir més protagonisme. En els locals, Duran era l’referents ofensiu i García era incisiu amb les seves característiques penetracions, però la remuntada no acabava de produir-se davant la desesperació de Toni Ten pels errors i distraccions dels seus deixebles i la rigorositat dels col·legiats. Tot i aquesta dinàmica, no tot estava perdut al final del tercer quart (60-66).

En la decisiva recta final, es va produir un contratemps important. Faner, l’únic base nat del TAU Castelló per la lesió d’Arévalo, va cometre la quarta falta. Davant la dificultat, tots van posar de la seva part, fins al públic de Ciutat. La defensa ratllava a un bon nivell, es barallava qualsevol pilota com si fos l’últim, però la piloteta no volia entrar i seguia aquesta incòmoda desavantatge al voltant dels 4-5 punts (68-73, min. 37). Davant d’aquesta situació, Toni Ten se la va jugar amb Faner i Durán com últimes bases. A més, Nguirane disposava de tirs còmodes de 4 metres, però no va tenir el dia, pel que va ser rellevat per Cooper. Després d’un nou temps mort, els castellonencs van sortir a tomba oberta, però seguien veient el cèrcol molt petit. La situació tenia ja difícil situació malgrat els desesperats intents dels de la Plana i la victòria va acabar decantant cap a qui més l’havia merescut.