El TAU Castelló sembla abonat a perdre en els finals ajustats aquesta temporada. Va caure contra el Sáenz Horeca Araberri, tot i que tot i el desafortunat final els de La Plana no van tenir una de les seves millors actuacions en un partit en el qual no van acabar d’exhibir el seu millor nivell defensiu i gairebé sempre van anar a remolc en el marcador davant un rival que li va cosir a triples (14 de 29 en total).

En els compassos inicials semblava que els dos contendents només volien tirar triples. Això va anar canviant amb el pas dels minuts en el bàndol local, mentre que els visitants es basaven en el seu escorta de impronunciable nom Johnny Berhanemeskel. De fet, dels seus 13 primers punts, 11 van ser d’aquest jugador. Va donar tants problemes que Toni Ten haver de recórrer a un especialista en defensa com Alberto Fernández per posar-lo de gos de presa amb ell.

L’escorta vila-realenc va respondre a la perfecció i es va frenar el cabal anotador del canadenc, però ara el problema estava més en atac, ja que ningú veia el cèrcol amb facilitat. L’entrenador castellonenc va haver de demanar temps mort. En aquest tram, els de La Plana van trobar a Chema García un referent ofensiu; i quan va haver de descansar el TAU Castelló va provar amb Edu Durán. Per desgràcia, el combinat amfitrió cometia badades defensives que no li permetien retallar un desavantatge que fregava els 10 punts. Berhanemeskel no era el de l’inici, però li va prendre el relleu Zaid Hearst, un jugador de característiques similars, és a dir, el que se’n diu un jugón.

Amb el pas del temps es van anar arreglant parcialment les coses. Hi havia més encert en els locals ia més els va ser de gran ajuda el fet que els bascos es fiquessin aviat en bonus, podent així disposar de valuosos tirs lliures. El Sáenz Horeca Araberri es va passar a la defensa en zona per protegir-se de les faltes i es va reposar en part. La veritat és que el TAU Castelló no estava del tot malament en atac, però enrere tenia una sagnia massa gran si volia guanyar el partit en haver encaixat 48 punts al descans. Massa.

Els locals es van adonar que no hi havia cap altra de serrar les dents i així van fer a la represa. Ara li tocava a Faner, Cabot i Rodríguez ballar amb les més lletges. Amb unes bones defenses, Duran entonat i Nguirane fent mal a prop del cèrcol el marcador estava ara més anivellat (56-58, min 28), però la remuntada no s’acabava de produir. Així les coses, tot estava molt calenta al final del tercer quart: la pista, la graderia i el marcador (60-61).

El Araberri va tornar a la defensa en zona per tapar a Nguirane i després de dos triples consecutius de les seves jugones va prendre una mica d’aire (60-67, min. 32). A això es va afegir un nou problema al carregar-se de faltes Faner, el que era un handicap més gran en estar lesionat Arévalo, amb el que Chema García estava en una posició inusual per a ell com és la de base. A sobre, els vitorians van afinar encara més la seva punteria des de la línia de 6,75 i el xoc es va posar molt de cara (68-77, min. 35). Ara el Ciutat estava fred perquè es veia difícil la victòria.

Però el TAU Castelló no havia gastat encara tota la seva munició. Va treure la seva casta i determinació per anotar quan més tremola el pols i es van tornar a apropar. La cosa no es va poder posar més calenta quan una cistella de Nguirane va posar un emocionant 78-79 en el lluminós a només 1:44 del final. L’equip castellonenc va fer falta i Cvetinovic va ficar els dos tirs lliures (78-81). Tot seguit el Ciutat va entrar en bullición amb un increïble triple d’Edu Durán que va empatar el xoc i amb l’aferrissada defensa que van fer els locals per recuperar la pilota. Per desgràcia, en l’atac següent els castellonencs no van aprofitar l’ocasió, al contrari que els visitants, que van encistellar a 2 segons del final, el que va sentenciar el partit al seu favor.