El València CF va donar una tremenda alegria a la seva afició i es va classificar per a les semifinals de la Copa del Rei en derrotar per 0-1 a l’Estat de Gran Canària a la UD Las Palmas, en una trobada de molta feina, lluita i esforç de els blanquinegres davant un rival que mai va abaixar els braços i que va lluitar per un empat que forçava la pròrroga. El gol de Rodrigo a la primera meitat va ser suficient als blanquinegres per seguir endavant en aquesta preciosa competició en la qual té dipositades moltes il·lusions.

Després de l’inquietant empat a un del duel d’anada a Mestalla, els de Gary Neville necessitaven aquesta nit un triomf o una igualada per més d’un gol per estar a la següent ronda. Era un partit de compromís, d’orgull, de sentir l’escut, el que va demostrar Barragán, qui va jugar amb una màscara a la cara per protegir la seva nas trencat. I la veritat és que per esforç i entrega no va ser. Després d’una bona primera meitat, la UD Las Palmas va pressionar en la segona i va lluitar per un millor resultat.

I la veritat és que des de l’inici dels valencianistes van apostar per seguir vius en Copa i per això van passar a pel control de la pilota. La possessió era gairebé exclusiva dels blanquinegres, encara que li faltava entrar amb més perill a l’espessa defensa local. Una internada de Gayá i la seva posterior centre va ser rematat amb la dreta per Negredo ia punt va estar de suposar el primer gol. Era el minut 12 i ja avisava de les seves intencions.

El millor estava per arribar. Un robatori perfecte d’Enzo Pérez, la va recollir Negredo amb pausa, la hi va donar a André Gomes, qui es va anar amb habilitat i rapidesa i li va donar la passada del gol a Rodrigo, qui per fi demostrava les seves qualitats d’artiller. Era el 0-1 i l’alegria del jugador, els seus companys i la banqueta estava més que justificada. Era el segon gol en Copa del ’17’ blanc-i, sens dubte, un ‘subidón’ de moral i confiança per al davanter internacional.

Aquest gol va ser molt important per al València CF, qui es mostrava com un equip ben situat, solidari, que defensava i atacava amb criteri. La UD Las Palmas patia amb el futbol del seu rival, ràpid, de bon toc i vertical quan l’ocasió ho requeria. El rival només creava perill amb faltes sobre l’àrea, però va anar creixent en els últims compassos de la primera meitat.

No obstant això, Negredo va tenir el cop de gràcia a una mala sortida del porter, però el davanter va tocar malament i la pilota va anar lluny del marc quan Piatti estava sol al segon pal. Parejo, de falta directa des de molt lluny, va provar les mans de Lizoain que va enviar la seva rematada a córner. El València CF volia més i Mustafi de cap també va fregar el segon. En un obrir i tancar d’ulls, els de Neville van ficar una altra vegada por al cos als de Quique Setién.

Amb el il·lusionant 0-1 van marxar tots dos equips als vestidors després d’una primera meitat amb fases de molt bon joc del València CF i, sobretot, amb una claredat d’idees en atac que no es veia des de fa temps. A més, a l’hora de defensar també es mostrava més equilibrat. El gol de Rodrigo feia justícia i li donava el pas als de Mestalla a les semifinals de Copa a falta de la segona part.

Després del descans i com era d’esperar la UD Las Palmas va sortir amb altres intencions i va buscar amb un joc més directe la porteria de Ryan, que es va haver d’emprar en un parell d’ocasions encara que amb la seguretat habitual. Però va ser Negredo el que es va inventar una volea que el porter va aturar amb dificultats. Era el minut 51 i el València CF no es relaxava. Poc després Rodrigo, després d’una passada fantàstic de Negredo, va tenir el segon, però el seu toc últim no va anar a porteria.

Però la Copa és la Copa, un torneig molt peculiar i emocionant fins l’últim segon, i el conjunt local es va acostar a l’empat amb una rematada ‘mossegat’ de Momo al qual va respondre de forma magistral l’australià Ryan, que va volar per enviar la pilota a córner a mà canviada.

Una bona notícia va arribar amb l’entrada de Feghouli en el minut 63 molt temps després d’estar fora per problemes físics. I és que l’internacional algerià no jugava des de finals del mes de novembre de l’any passat i la seva tornada era molt esperada.

La UD Las Palmas va tirar la resta a la recerca de l’empat que forçava la pròrroga. El València CF va començar a patir davant la major pressió local, encara que sense passar excessiu perill és veritat. Era lògic que el conjunt canari accelerés totes les seves accions i que els blanquinegres les calmessin. L’emoció va presidir els compassos finals en els quals els locals ho van donar tot davant un conjunt de Mestalla molt solidari que a força de quilòmetres va tractar de mantenir la seva renda amb el gol de Rodrigo. I tot i patir fins a l’últim segon, al final, el València CF ja és a les semifinals i aquest divendres estarà en el sorteig al costat del Celta, Barcelona i Sevilla. Tot és possible a la Copa. A per ella.