El València CF va conquistar a Gijón davant l’Sporting una treballada victòria per 1-2 en l’estrena del tècnic italià Cesare Prandelli, en una trobada de molta lluita i baralla entre els dos equips que es jugaven molt a El Molinón, i en el qual el gran protagonista va ser el bigolejador Mario Suárez. Va patir per guanyar, però al final va tenir la recompensa a aquest esforç durant tot el xoc.

En el primer xoc del transalpí a la banqueta blanc-i després de l’aturada pels compromisos internacionals, el València CF necessitava sumar punts com més aviat millor després d’un mal inici de campanya. I la veritat és que no va poder començar millor amb el 0-1 al minut set després d’una gran i ràpida acció ofensiva. Rodrigo la posa a l’àrea, Parejo la deixa passar i Mario Suárez, des del darrere, posa la pilota on no pot arribar el porter Cuéllar.

Millor inici impossible. Era un partit d’anada i vinguda amb un València CF ben posicionat que buscava la contra. En una d’elles Joao Cancelo es va endinsar després d’un túnel a Isma López, però la seva passada va ser tallat per Meré quan Rodrigo estava ja a punt per marcar. Al minut 20 una caiguda de Rodrigo dins l’àrea després empenta de Lillo no va ser assenyalada per l’àrbitre davant les protestes dels jugadors de Mestalla.

Prandelli no deixava de donar ordres. Els seus jugadors es mostraven molt solidaris tant en defensa com en atac i l’italià només retocava línies. Tot anava bé. L’Sporting busca passades llargues que Santos i Garay es defensaven amb seguretat. Després a l’hora d’atacar Joao Cancelo era un malson per als locals, tot i que li faltava l’última passada per culminar tot el seu bon treball ofensiu.

Però l’Sporting no havia dit l’última paraula i a força de centres tractava de crear perill. Així en un d’ells Castro, lliure de marca, batia a Diego Alves de cap que va fer l’estàtua. Una badada defensiva tornava a passar factura al València CF que veia com en la primera rematada entre els tres pals el bloc d’Abelardo igualava el xoc.

El gol va despistar als blanquinegres que van acabar nerviosos, descentrats i molt ficats en la seva àrea davant la pressió gairebé aclaparadora de l’Sporting que lluitava pel segon gol abans del descans. Però no va ser així i el València CF es va anar als vestidors amb l’empat després d’un assalt en el qual va ser de més a menys fins patir en excés en els últims compassos.

El València CF va sortir diferent a la segona part. Almenys va tenir més la pilota que el seu rival, amb el que no corria tant. Després d’uns minuts de cap dominador clar, de faltes constants i cert descontrol general, una falta botada per Parejo dins de l’àrea li va caure a Mario Suárez, qui una altra vegada com a davanter centre va marcar l’1-2 d’un potent xut des de prop i el seu segon en el seu compte particular.

El futbol va prevaler l’efectivitat blanquinegra. Però ja se sap que mai és matemàtic i no per molt virtuosisme s’arriba a l’objectiu. I així ho ha concebut Cesare Prandelli, que és conscient que no es poden fer miracles en dues setmanes. Tot porta el seu temps i sempre es treballa millor amb victòries. Rodrigo, en el minut 74, va poder sentenciar però la seva gran acció personal no va tenir la direcció desitjada. El ’17’ ho va fer tot bé menys el tret.

De nou Joao Cancelo era el pulmó ofensiu dels de Mestalla. El lateral portuguès monopolitzava tot l’atac gràcies a la seva rapidesa i qualitat tècnica. I de les seves botes van partir les millors ocasions valencianistes. L’Sporting, ja cansat, va començar a perdre pilotes i a fer més faltes del normal sense que el col·legiat les aturés amb sancions disciplinàries.

Però l’únic que importava era guanyar. I el València CF va acabar bé el xoc, controlant més la situació davant un Sporting que buscava forces d’on no n’hi havia per, almenys, sumar un punt i bombava pilotes cop i un altre. Diego Alves ho va evitar davant d’un cop de cap d’Amorebieta. I Joao Cancelo seguia amb la seva guerra particular contra la saga sportinguista.

Al final, tres punts d’or d’un València CF que va ser pràctic a Gijón i on va treballar molt per tornar amb un triomf molt important en el debut de Cesare Prandelli. I ara a pensar ja en la visita de dissabte contra el FC Barcelona ia completar un bon partit a Mestalla davant la seva afició.