15-01-2017, Liga Santander, Valencia CF v Espanyol. Mestalla, Valencia

El València CF va ser capaç de celebrar, per fi, un anhelat, perseguit i sofert triomf a Mestalla que se li resistia des del 22 de setembre quan va derrotar l’Alabès a la cinquena jornada, i va deixar enrere un cúmul de mals resultats entre una afició avui espectacular que va celebrar amb magnificència l’ajustada victòria davant l’Espanyol per 2-1, en potser el millor partit de la temporada en què Montoya i Santi Mina van posar els gols i els de Voro el futbol i les ganes de sumar tres punts molt importants.

Aquesta important victòria, a més del que suposa per al València CF en l’esportiu i anímic, anava dirigida també al davanter Rodrigo Moreno, lesionat de gravetat, que es perdrà la major part de la segona volta de la temporada. Per aquest motiu des de l’inici del bloc de Voro va sortir a per totes i en el minut 6 Carlos Soler va tenir el primer de la matinal, però David López, des de la mateixa línia de gol, ho va evitar.

El que no va poder evitar Diego López és el golàs de Montoya després d’una perfecta combinació entre diversos jugadors, amb passada final de Nani que el lateral dret va rubricar amb un bon xut des de prop. Es portava poc més d’un quart d’hora i el València CF aconseguia avançar-se al marcador en una fase de ràfegues de bon joc ofensiu i defensiu.

Era un altre València CF més precís en les passades, en la pressió, en la seva forma d’encarar el rival. L’Espanyol volia, però el seu enemic no li deixava i tot el seu futbol acabava en els tres quarts de camp. Malgrat tot, passada la mitja hora Álvaro Vázquez es va trobar un rebuig al segon pal per rematar ras a les mans d’una assegurança Diego Alves, qui era un espectador més del xoc.

Amb un merescut 1-0 l’equip blanc-va marxar als vestidors després d’una bona primera meitat, la millor des de fa mesos, en què va ser superior a l’Espanyol en futbol, ​​ambició i ocasions. Mestalla va acomiadar els jugadors amb aplaudiments i reflectia aquesta unió entre la grada i el València CF.

Després del descans no va variar el major protagonisme blanc-davant un Espanyol que no era capaç de dominar la situació. Però l’objectiu era marcar un altre gol per evitar més nervis innecessaris en els moments finals. Per a això el València CF va seguir en la mateixa línia, amb bona pressió, lluita i ordre tàctic.

El partit, amb l’hora de joc, era molt emocionant per la incertesa del marcador i per decisions molt protestades del col·legiat. El València CF sabia que parea guanyar havia de batre de nou a Diego López i l’Espanyol va avançar línies a la recerca de l’empat. Voro, com a mesura de reacció, va ficar a Joao Cancelo per Munir en un intent d’aprofitar la velocitat i desbordament del lusità.

Diuen que el que segueix ho aconsegueix i Santi Mina, molt atent, va resoldre amb el cap una impressionant llançament de falta que Diego López, des de dins, només va poder aclarir. Era el 2-0 davant el deliri dels jugadors i l’afició de Mestalla que estava patint per l’arbitratge de Sánchez Martínez, molt permissiu amb els visitants i molt meticulós amb els blanquinegres. Però això era el de menys i l’únic que valia era el segon gol que donava tranquil·litat als blanquinegres.

Tot anava sobre rodes, dos gols, a zero la porteria i el València CF oferint dosi de tranquil·litat en la tempesta. I això es el agraïa la grada amb un suport incondicional que els jugadors ho sentien molt dins. D’aquí que traguessin forces de tots els costats a la recerca d’aquesta necessitada victòria en Lliga que es va posar difícil amb el 2-1 de David López després una gran aturada estratosfèric de Diego Alves a rematada de cap de Gerard.

Quedaven encara cinc minuts i molts nervis encara per davant, però afortunadament ja no es mouria el marcador i el València CF va sumar davant l’Espanyol tres punts molt importants en el seu objectiu d’escalar posicions a la taula i sortir de la zona de perill. Li va costar molt, però va tenir la recompensa de la victòria.