Els governs “del canvi” de la Comunitat Valenciana, Navarra i Illes Balears valoren “els avanços en les polítiques socials aconseguits durant els dos últims anys” i reivindiquen un model social que garanteixi “una vida digna a tots els ciutadans i ciutadanes”.

Així ho han manifestat en una roda de premsa oferta després de la reunió institucional que han mantingut a Palma la vicepresidenta del Consell i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, el vicepresident de Drets Socials del Govern de Navarra, Miguel Laparra, i la consellera de Serveis Socials i Cooperació del Govern de les Illes Balears, Fina Santiago.

La vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, s’ha mostrat molt satisfeta amb aquesta trobada, que ha permès “analitzar i compartir” les diferents iniciatives, problemàtiques i accions en matèria social que s’han engegat en les tres comunitats autònomes després de gairebé dos anys de gestió, i ha destacat la importància de la “cooperació i col·laboració entre governs enfront de la competitivitat i la confrontació”.

Oltra ha assenyalat que els processos de canvi en aquestes polítiques s’estan convertint en una veritable “transformació social” on un pilar bàsic de l’estat del benestar ha de ser la protecció social, “es tracta de revertir una època llarga de retallades amb nous avanços i innovació en l’àmbit de les polítiques socials”.

Així mateix, la vicepresidenta ha assenyalat que els tres representants coincideixen en les seves reivindicacions al govern central pel “escàs finançament en polítiques socials” que deriva en una desprotecció de les persones i en una cobertura social mínima que els governs autònoms “hem d’assumir”, com és el cas de la dependència o les rendes socials.

En aquest sentit, la vicepresidenta ha exposat durant la reunió mantinguda amb els representants de Navarra i Balears les novetats de l’avantprojecte de llei de Renda Valenciana d’Inclusió, aprovat pel ple del Consell el passat mes de març i que substituirà a la renda garantida de ciutadania.

L’objectiu d’aquest avantprojecte és oferir una resposta digna i de justícia a les realitats carenciales, de vulnerabilitat i precarización de molts ciutadans i ciutadanes de la Comunita Valenciana, de manera que sigui un instrument que realment permeti a les persones refer el seu projecte de vida.

Aquesta nova renda social podrà tenir caràcter indefinit quan la situació de la persona que la sol·liciti es mantingui en el temps, i ampliarà els requisits per poder demandar-la. Es preveu la creació de diferents tipus de renda, una complementària del treball o de les prestacions que no arriben al 80 per cent del salari mínim interprofessional, i una segona d’Inclusió Social, que es concedirà en funció d’una valoració individual de la persona sol·licitant i que variarà en funció de diversos aspectes. D’aquesta forma, l’import d’aquesta serà de 532 euros en el cas d’un titular, enfront dels 385 actuals.

Així mateix, la nova llei flexibilitza els requisits d’accés, sent necessari només un any d’empadronament, enfront dels 24 mesos actuals. A més, exigeix únicament la residència efectiva a la Comunitat Valenciana per tenir dret a la mateixa, i àmplia l’edat per poder sol·licitar-la als 18 anys alhora que s’elimina el límit d’edat per percebre-la, quan ara era només per a persones d’entre 25 i 65 anys.

Nou model de Serveis Socials

Un altre dels temes que la vicepresidenta ha explicat en la reunción ha estat “l’aposta del Govern del Botànic per un model de serveis socials on el municipalismo sigui l’instrument per fomentar polítiques de proximitat i on els equips de base puguin treballar des de la prevenció, amb l’objectiu de rescatar persones i oferir l’atenció social que per dret els correspon”.

El nou model elaborat per la Conselleria d’Igualtat està basat en la “remunicipalización” dels serveis socials a través de l’atenció basi, i compta amb una estructura que eliminarà l’excessiva burocràcia i permetrà planificar, ordenar i corregir la falta de gestió en aquesta àrea de les últimes legislatures.

Amb un increment pressupostari del 118% respecte a 2016, la Conselleria ha destinat aquest any un total de 36,6 milions d’euros per a l’enfortiment dels serveis socials municipals, la qual cosa permet als ajuntaments augmentar les contractacions de personal, podent passar dels 352 professionals amb els quals s’explicava fa dos anys als prop d’1.400 que podrien formar part dels equips socials municipals.