La vida de vegades no és un camí de roses al cent per cent, i sempre va a anar marcada pel rerefons de cada un de nosaltres. L’ambició, la comoditat, la covardia estan a l’ordre del dia. Som a la cultura de la moda, del que es porta en el moment, del que és efímer i no ens preocupa res més. Arriben les grans marees i a cop de timó rovellat, ens fan moure’ns sense més, perquè tothom ho fa i, no ens parem a qüestionar-fora de perill, quan ja és tard.

Diuen els empresaris que per fer competitiva una empresa, es necessiten persones preparades i amb experiència per cobrir determinats llocs de treball. De la mateixa manera, els espanyols hauríem d’exigir aquest tipus de persones per governar el nostre país. La dedicació i esforç que se li dedica a alguna cosa en la vida, dependrà de com s’arriba a aquesta situació: perquè realment ens agrada o bé, perquè no hi ha res millor.

L’anomenada “carrera política” no fa bons gestors. En aquests moments tenim al voltant d’un 70% de polítics de carrera (són els que no han fet altra cosa en la vida de ser polítics, amb més o menys encert), 10% d’empresaris / polítics (són els bons gestors que utilitzen la política per enriquir-se personalment), i ens queda un 20% de polítics, que hi són convençuts que la política es basa en el servei als altres. Com a “sempre” guanya la majoria, ens veiem abocats a tenir problemes sense solucionar i més obstacles, en comptes de solucions.

Que passa quan un pare de família “convencional” es queda sense feina? Al principi retalla despeses i estira els petits estalvis, si els té; comença a retardar en el pagament de la hipoteca, el que comporta a un possible embargament i posterior llançament (però el Govern dóna suport als bancs), o, si no en el pagament del lloguer (davant la qual cosa el Govern va crear el desnonament exprés) . També hi ha retard en el pagament dels rebuts de llum, aigua, gas, telèfon, escola, menjador, … empreses privades que et tallen el subministrament en el que no cobren (sempre emparant-se en les
lleis que aprova el Govern). El ciutadà que paga els seus impostos, no entén que es doni suport a grans empreses i es subvencioni a partits polítics, sindicats, associacions i un llarg etc, i se li passin per alt els problemes quotidians de la gent. Aquests polítics de carrera estan acabant amb tots els nostres drets i ens estan pujant més les obligacions, si cap.

Des del moment en què l’okupa té més drets que l’amo de la propietat; des del moment en què l’estranger il·legal, terrorista, delinqüent, s’enfronta amb la Policia / Guàrdia Civil, i es posa en dubte la seva feina; des del moment en què a Espanya es parla de nacions i es deixen de prendre decisions mirant a tots els espanyols, des d’aquest moment, sobren tots els polítics de carrera i fan falta polítics valents, que a part d’escoltar i comprendre sàpiguen prendre decisions per poder solucionar els problemes, i d’això … cada vegada hi ha menys!