Quinze estudiants de tercer curs del Grau de Criminologia de la Universitat Jaume I, seleccionats per expedient acadèmic, acompanyats per la vicedegana Cristina Guisasola i professors del grau, han visitat la Comissaria General de Policia Científica, situada en el complex policial de Canillas de Madrid.

Aquestes instal·lacions compten amb 190.000 metres quadrats i alberguen diversos serveis Centrals de la Policia Nacional, com el propi edifici de la Comissaria General de Policia Científica, que compta amb laboratoris i serveis d’anàlisis de vestigis dotats de l’última tecnologia al servei de l’esclariment de causes criminals, configurant-se com un Servei capdavanter dins de la Unió Europea.

La visita va començar amb una presentació general de les instal·lacions i les labors que es realitzen. A continuació, els alumnes van poder conèixer els diferents laboratoris, començant pel museu i per la col·lecció d’armes, destinada aquesta última a comptar amb mostres de referència per a realitzar estudis de balística operativa, on els estudiants han pogut observar d’a prop i fins i tot manipular, amb adequades mesures de seguretat, algun dels exemplars. En el museu, la visita s’ha centrat en el recorregut històric de la labor de ressenya, és a dir, la presa d’empremtes dactilars de les persones detingudes, mostrant un dels primers equips destinats a aquesta tasca, el qual era de fusta i en conegut en l’argot policial com “La Bertillona”, en honor a Alphonse Bertillón, per ser aquest qui ho va inventar a la fi del segle XIX i principis del segle XX.

En el departament d’Infografia forense, els estudiants de l’UJI han pogut observar les últimes tècniques informàtiques de reconstrucció d’escenes, destinades a poder oferir a l’autoritat judicial i als tribunals del jurat una visió gràfica en 3D de l’escenari del delicte, i així poder formar-se una opinió de l’ocorregut de forma més exacta. Les tècniques d’animació de personatges són similars a les utilitzades pels desenvolupadors de videojocs, equipant a la persona que recrea l’acció amb un vestit amb sensors, els moviments dels quals capta una càmera especial i la trasllada digitalment al programari específic utilitzat pels equips informàtics amb els quals explica aquesta unitat.

En l’àrea d’Inspeccions oculars, els propis alumnes han pogut utilitzar reveladors denominats “físics”, concretament pólvores magnètiques negres, per a poder revelar amb pinzells especials les seues pròpies empremtes dactilars i palmarès que prèviament havien dipositat sobre un foli de color blanc, podent així participar activament de les activitats que habitualment realitza un policia de l’àrea de científica. Aquests folis han sigut lliurats com a record a cadascuna de les alumnes i alumnes participants.

La visita a aquesta àrea s’ha completat amb l’explicació del funcionament de la maquinària emprada per als reveladors denominats “químics”, concretament la campana de ciano-acrilat i el forn utilitzat per a ninhidrina i DFO, tots dos reactius utilitzats per a superfície de paper amb petjades de certa antiguitat, així com la visita a les instal•lacions on s’utilitzen les llueixes forenses per al visionat dels resultats obtinguts de l’aplicació dels reactius.

Quant a les llueixes forenses, empleades també en les escenes de delictes, les i els alumnes han pogut observar les reaccions que ofereixen certs components a les diferents longituds d’ona, com a pèls, saliva i altres vestigis biològics, podent fotografiar-se com a record d’aquesta experiència mentre realitzaven l’observació.

Finalment, es va mostrar el departament de Tècniques d’Identificació de Cadàvers, on s’empren diversos procediments i tècniques per a identificar cadàvers en grans catàstrofes i cadàvers en estats avançats de descomposició, posant l’accent en l’entomologia forense, és a dir, l’ocupació de l’estudi de la fauna cadavèrica (larves, mosques, coleòpters etc.), per a poder datar de forma precisa el moment de la defunció. A manera pràctica, han pogut observar una de les fases del procés per a regenerar les empremtes dactilars d’un cadàver en fase de saponificació, amb la finalitat de poder després imprimir les seues petjades i procedir a la seua identificació acarant amb les bases de dades.