Experts en energia han abordat a la Universitat Jaume I l’emmagatzematge elèctric amb bateries i les seues potencials aplicacions, tant a nivell de sistema elèctric com d’usuari final, en una jornada organitzada per la Fundació per a l’Eficiència Energètica de la Comunitat Valenciana (f2e).

Per a obrir la jornada, Héctor Beltrán, professor de l’Àrea d’Enginyeria Elèctrica de l’UJI, ha fet una introducció als sistemes d’emmagatzematge d’energia en la qual ha repassat els diferents mètodes existents: mecànics, electromecànics, químics i tèrmics. Pel que fa a les bateries, ha explicat que es classificarien dins dels mètodes químics i ha presentat les diverses tipologies: plom àcid, que va ser la primera que es va inventar i que seria com la que utilitzen els cotxes; níquel cadmi i níquel metal hidrur, que correspon a les piles d’ús comú; sodi sofre i bateries zebra, que han donat problemes per ser inestables; ió liti, més utilitzades actualment; bateries de flux, que funcionen amb tancs de líquid; metall aire, encara en fase de desenvolupament, i piles de combustible i tecnologia d’hidrogen, que tenen la problemàtica de l’emmagatzematge de l’hidrogen.

Beltrán ha destacat el gran impuls que el sector tecnològic de les bateries ha cobrat actualment pel creixement de tres indústries que requereixen solucions d’emmagatzematge: l’electrònica domèstica, una indústria molt potent amb grans inversions per a aconseguir aparells amb bateries més duradores; els vehicles elèctrics, en els quals la bateria encareix el cost del vehicle i limita la seua autonomia; i la penetració de les energies renovables, que si continuen en creixement generaran problemes d’estabilitat a la xarxa que s’hauran de solucionar amb bateries.

A més, ha presentat algunes dades sobre com s’ha reduït el cost dels panells fotovoltaics o les bateries en els últims anys. En aquest sentit, ha apuntat que, en el cas de les bateries ió liti, cada vegada que es duplica el seu nivell de fabricació es redueix el preu en un 21%. «És un camí molt prometedor perquè en qüestió de 5 o 10 anys, si es continua amb aquesta evolució, les bateries d’ió liti seran una solució en l’àmbit elèctric a tot allò que depèn de l’ús de bateries» ha afirmat.

En aquesta línia, ha assenyalat que «s’esperen caigudes en els pròxims cinc anys d’un 50%, 40% i 25% dels preus en tecnologies d’ions de liti, flux i plom àcid, respectivament». A més, ha assenyalat que ja s’està començant a apostar per grans plantes fotovoltaiques amb emmagatzematge que obtenen un cost de 10 cèntims d’euro per quilovat/hora, un preu per davall del preu de tarifa a Espanya. Així mateix, ha comentat que algunes empreses petroleres estan comprant empreses start-up relacionades amb l’emmagatzematge. Finalment, ha posat de relleu que, com a mostra de la consolidació i solidesa d’aquest mercat, s’ha creat una aliança per a implantar estàndards en aquest sector.

La inauguració de la jornada ha sigut a càrrec del gerent de la Fundació, Víctor J. Gaceta, i el director territorial d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball de Castelló, José Vicente Andrés Peñarroja. Així mateix, al llarg de la jornada han participat diversos especialistes que han abordat les possibles aplicacions de les bateries i la situació en l’àmbit internacional, les característiques de cada tipus concret de bateria i les instal·lacions que es poden realitzar tant industrials com domèstiques.

La Fundació per a l’Eficiència Energètica de la Comunitat Valenciana, de la qual són patrons BP, l’Ajuntament de Castelló i la Universitat Jaume I, té com a objecte impulsar l’actuació en el camp de l’eficiència energètica a través de la formació, conscienciació social, suport al desenvolupament d’iniciatives empresarials i promoció de projectes d’innovació.