Una investigació desenvolupada pel Grup de recerca de Deteriorament Neurològic de l’Institut de Recerca de l’Hospital Clínic, en col·laboració amb l’Institut de Biomedicina de Sevilla, ha conclòs en una recent investigació que la freqüència crítica de parpelleig diagnostica l’encefalopatia hepàtica mínima, una complicació de la cirrosi, en els seus estats inicials.

L’estudi ha estat publicat a la prestigiosa revista internacional Gastroenterology. En la investigació han participat 230 pacients de diversos hospitals espanyols, inclòs el Servei de Digestiu, a través de la Unitat d’Hepatologia de l’Hospital Clínic de València.

Una malaltia d’elevada prevalença

L’encefalopatia hepàtica es produeix quan el fetge falla, deixa de realitzar la seva funció d’eliminar substàncies tòxiques, i, com a conseqüència, aquestes toxines s’acumulen, arriben al cervell i alteren la funció cerebral, provocant danys com ara alteracions en la personalitat, la funció cognitiva, l’activitat i la coordinació motores i el nivell de consciència, segons l’estadi de la malaltia. Amb això, els pacients augmenten la seva probabilitat de patir accidents laborals i de trànsit, i es redueix la seva qualitat de vida dels pacients.

L’encefalopatia hepàtica mínima, és la fase incipient del que després deriva en l’encefalopatia hepàtica, que pot conduir al coma hepàtic i de la mort, llevat trasplantament. Entre un 33 i un 50% dels pacients amb cirrosi hepàtica sense símptomes evidents d’encefalopatia hepàtica clínica presenten encefalopatia hepàtica mínima.

Segons la doctora Montoliu, coordinadora del grup de recerca a València, “l’encefalopatia hepàtica mínima influeix en els índexs de supervivència dels pacients amb cirrosi hepàtica així com en la seva qualitat de vida”, de manera que una detecció primerenca condiciona el pronòstic i la seva tractament.

La freqüència crítica de parpelleig, una eina àgil per al diagnòstic

“Fins ara, per diagnosticar el deteriorament cognitiu associat a l’encefalopatia hepàtica mínima, fem servir una bateria de tests psicomètrics, llargs i complicats, amb el que molts pacients abandonen, a més dels recursos de personal que això exigeix” aclareix la investigadora valenciana.

El nou sistema consisteix en unes ulleres tancades que emeten una llum que parpelleja i que permet observar, a través de la freqüència crítica de parpelleig, les cèl·lules de la retina que són el reflex de les cèl·lules glia del cervell. El resultat que s’obté identifica els problemes a nivell cerebral. “És molt més ràpid i possiblement més precís”, conclou la doctora Montoliu.