invisibles

No fa gaire, vaig llegir una informació periodística que parlava sobre la despoblació d’una gran part del territori de l’Estat i que era coneguda com la “Sibèria espanyola”. Em vaig veure reflectit en ella, en les diferents declaracions i testimonis de resistents que es resignaven a ser els últims pobladors d’un territori invisible, amb una baixíssima densitat demogràfica i nul·les oportunitats de revertir la situació.

Fa 25 anys, vaig decidir canviar una València en ebullició, amb un creixement desorbitat, tant poblacional, com urbanístic, per una Comarca de l’interior de Castelló que em va enamorar per la seva tranquil·litat, per la seva gent, per les seves possibilitats de tenir una vida digna sense la efervescència i la immediatesa de les grans ciutats. L’entorn natural, la pau i multitud de projectes relacionats amb el medi ambient, em van animar a fer arrels amb la natura per bandera, pensant en una comarca sostenible, exemplar i amb futur.

25 anys després, en un món globalitzat, l’Alt Millars segueix aquí, amb les possibilitats intactes, però 25 anys més vell, més abandonat, amb moltíssims menys pobladors i amb els quals vam quedar envellits. Un reducte de turisme de cap de setmana o de temporada, de cases reformades per fills o néts de la comarca, que romanen tancades durant gairebé tot l’any, amb poc interès per part de les administracions (ja saben pocs vots) i amb uns serveis mínims, molt mínims que fan dels que vam quedar una mena de resistents, d’ermitans, d’éssers estranys, amb poques ganes de somriure i aspecte esquerp.

Amb la crisi de 2007, continuem tenint els serveis (justícia, registre, servef …) a centenars de quilòmetres, moltes vegades transitats en condicions climatològiques molt dures i sense aspecte d’implantar una xarxa informàtica d’atenció a la ciutadania digna, per poder realitzar tràmits via telemàtica i evitar desplaçaments costosos i perillosos.

Si, sóc invisible, som invisibles, estem incomunicats tecnològica i infraestructuralment, estem aïllats de la resta del País Valencià, i, sabem que estem pràcticament condemnats a la desaparició, només demanem que se’ns permeti morir amb dignitat, com a ciutadans iguals als de la resta del País, amb serveis dignes, facilitant-nos l’accés als serveis ciutadans de manera racional i, només així, altres pobladors podran ocupar el nostre lloc amb l’esperança que aquesta terra hostil es converteixi en terra d’oportunitats i no d’abandonament.

Salvador Gallur. Iniciativa PV. Compromís Alt Millars