Joan Manuel Serrat neix el 27 de desembre de 1943 al barri barceloní del Poble Sec, membre d’una família obrera. El seu pare, Josep Serrat, va ser un anarquista espanyol afiliat a CNT i la seva mare, Àngels Teresa, mestressa de casa originària de Belchite (Saragossa).

La seva infantesa i l’ambient del carrer ho marquen profundament, fins al punt que un gran nombre de les seves cançons narren la quotidianitat de Catalunya després de la Guerra Civil (exemples són «La Carmeta», «La tieta» i «El drapaire» com a personatges estereotip del seu barri).

Als 12 anys, Serrat es matricula com a alumne intern a la Universitat Laboral Francisco Franco de Tarragona, on acabarà el Batxiller Laboral Superior amb l’especialitat Industrial Minera en la modalitat de torner fresador.

Serrat realitza estudis de perit industrial alhora que tocava la guitarra com a aficionat. El 1965 es gradua com a perit agrícola i es presenta al programa Radioscope de Salvador Escamilla a Ràdio Barcelona per interpretar les seves primeres cançons. Ell li ofereix la primera oportunitat de presentar-se en públic. Poc temps després li criden per oferir-li un contracte i gravar el seu primer disc. El seu primer concert el realitza al teatre L’Avenç d’Esplugues de Llobregat.

És un dels pioners del que es va anomenar la Nova Cançó catalana i membre del grup Els Setze Jutges (al que ingressa com el tretzè membre), grup de cantants en llengua catalana que tenen com a referent a la chanson francesa (amb exponents com Jacques Brel, Georges Brassens o Léo Ferré, entre d’altres) i que defensen la llengua catalana durant la dictadura franquista.

El 1965 s’edita el primer enregistrament amb quatre cançons, l’EP Una guitarra amb les cançons «Una guitarra», «Ella em Deixa», «La mort de l’avi» i «El mocador». El 1966 apareix el seu segon EP Ara que tinc vint anys amb les cançons «Ara que tinc vint anys», «Quan amunt el fred», «El drapaire» i «Sota 1 cirerer florit».

El músic Francesc Burrull col·labora amb Joan Manuel Serrat des de 1967 signant els arranjaments de l’EP Cançó de matinada, on a més del tema homònim figuren Me’n vaig a peu, Paraules d’amor i Les sabates. En 1972 tornarà a retrobés amb Serrat per signar els arranjaments de l’àlbum Miguel Hernández, un dels treballs més destacats del cantautor català, del qual serà director musical i pianista a principis dels anys 70 fins que retorni Ricard Miralles a 1974.

El 1968 publica les seves primeres cançons en espanyol, amb diversos senzills que serien recollits en el LP La coloma a l’any següent. Alhora, anava component noves cançons en català que s’editaven també en format senzill. El 1969 s’edita el LP Com ho fa el vent.

Quan, a finals dels seixanta Serrat comença a cantar en espanyol, a aparèixer en portades de revistes d’fans ia fer pel·lícules – Paraules d’amor (1968), dirigida per Antoni Ribas; La llarga agonia dels peixos fora de l’aigua (1969), sota la direcció de Paco Rovira Beleta; i La meva professora particular (1972), sota la batuta de Jaime Camino i guió de Juan Marsé i Jaime Gil de Biedma -, alguns dels seus “seguidors de sempre” passen a considerar-ho un traïdor de la causa catalanista. Ell es defensa dient que el castellà també és la seva llengua materna, doncs la seva mare era aragonesa.

Discografia

  • Una Guitarra (1965)
  • Ara que tinc vint anys (Edigsa, 1967)
  • Cançons tradicionals (Edigsa, 1968)
  • Com ho fa el vent (Edigsa, 1968)
  • El colom (Safir / Novola, 1969)
  • Dedicat a Antonio Machado, poeta (Safir / Novola, 1969)
  • Música sola (1969)
  • Serrat 69 (1969)
  • I es suas Cançõés (1969)
  • Serrat / 4 (Edigsa, 1970)
  • El meu infantesa, també conegut com Disc blanc (Safir / Novola, 1970)
  • Mediterrani (Safir / Novola, 1971)
  • Miguel Hernández (Safir / Novola, 1972)
  • Per al meu amic (Edigsa, 1973)
  • Per viure, també conegut com Cançó infantil per despertar a un colom bruna de tres primaveres (Safir / Novola, 1974)
  • Per pell de poma (Ariola, 1975)
  • Retrats (1976)
  • Cançons d’amor (1976)
  • La dona que jo vull (1976)
  • Res no és mesquí (Edigsa, 1977)
  • 1978 (Ariola, 1978)
  • Serrat canta als poetes (1978)
  • Serrat canta a Serrat (1979)
  • Tal com raja (Ariola, 1980)
  • Encontre (1980)
  • En trànsit (Ariola, 1981)
  • Serrat 12 anys (1981)
  • Àlbum d’Or (1981)
  • Antologia 67-81 (1982)
  • Cada boig amb el seu tema (Ariola, 1983)
  • Fa vint anys que tinc vint anys (Ariola, 1984)
  • En directe (Ariola, 1984)
  • El sud també existeix (Ariola, 1985)
  • Sincerament teu (amb Maria Bethania, Raimundo Fagner, Gal Costa, Caetano Veloso i Toquinho) (Ariola, 1986)
  • Benaurats (Ariola, 1987)
  • Material sensible (Ariola, 1989)
  • Poema d’amor (1991)
  • Utopia (Ariola, 1992)
  • 24 Pàgines inoblidables (1993)
  • Ningú és perfecte (Ariola, 1994)
  • Banda sonora d’un temps, d’un país (Ariola, 1996).
  • El gust és nostre (amb Ana Belén, Miguel Ríos i Víctor Manuel) (Ariola, 1996), publicat en format CD i DVD.
  • Liliana, Història de Babar i Viatge a la lluna (narracions amb música, Audivis Ibèrica, 1997)
  • Liliana, Història de Babar i Viatge a la lluna (narracions amb música, Audivis Ibèrica, 1997)
  • Ombres de la Xina (Ariola, 1998)
  • Cansiones (Ariola, 2000)
  • Versos en la boca (2002)
  • Serrat simfònic (2003)
  • Mô (2006)
  • Dos ocells d’un tret (amb Joaquín Sabina) (2007)
  • Personalitat (2007)
  • Fill de la llum i de l’ombra (2010).
  • Reducció de salaris (2012), amb Joaquín Sabina.
  • En el Lluna Park (2012), amb Joaquín Sabina.
  • Antologia desordenada (2014), amb diversos artistes.
  • Serrat a Belles Arts (2015).