Segons han comunicat fonts del poder judicial, el Jutjat Penal número 6 de València ha condemnat a un any i mig de presó ia una multa de de 151.800 euros a l’expresident de la Generalitat i de Bancaixa, José Luis Olivas, per emetre, a mitjançant la seva empresa Imarol SL una factura falsa per justificar un ingrés de 500.000 euros per uns serveis d’assessorament que mai va arribar a prestar a l’empresa Sedesa Inversions.

El lliurament dels diners, “la causa i finalitat es desconeix” segons recull la sentència, la va efectuar l’empresari Vicente Cotino, a través de la seva empresa Sedesa Inversions, que també ha estat condemnat a la mateixa pena per computar aquest pagament (500.000 més 80.000 euros d’IVA) com a despesa deduïble en la seva liquidació de l’Impost de Societats i “reduir de forma fraudulenta la base imposable de l’Impost de Societats de l’exercici fiscal 2008” deixant així d’ingressar a la Hisenda Pública 150.000 euros.

La magistrada, que els considera autors dels delictes de falsedat en document mercantil i delicte contra la Hisenda Pública, considera que els dos condemnats es van posar d’acord per crear un document que “aparentava ser una factura” per uns suposats serveis d’assessorament prestats per l’empresa de Olives a la de Cotino, interessat en vendre les seves accions en Projectes Eòlics Valencians.

Tots dos hauran d’indemnitzar de manera conjunta i solidària amb 150.000 euros a l’Agència Tributària per els diners defraudats en l’exercici fiscal 2008.

La jutge conclou que la factura és falsa, que el servei d’assessorament d’Olives a Cotino va ser “inexistent” i que l’informe de tres pàgines aportat per l’expresident de la Generalitat Valenciana per justificar el cobrament dels diners és una documentació a la qual va tenir accés com a president de Bancaixa, entitat que també va negociar amb Iberdrola la venda del seu paquet accionarial en el mateix projecte eòlic.

Aquest document estava signat per la dona de l’expresident de la Generalitat, administradora de la mercantil i acusada únicament per l’Advocacia de l’Estat, que exercia l’acusació particular. La Jutgessa l’absol perquè considera que que “no resulta suficientment acreditat que l’acusada participés en la ideació, desenvolupament i execució de l’emissió de la factura irregular portada a terme pels altres dos acusats”. La dona va signar el document el 2013, cinc anys després de la factura i “per indicació del seu marit, únic i veritable gestor de la societat”.

Segons la sentència “no n’hi ha prou de ser administradora d’una persona jurídica per ser de forma automàtica criminalment responsable de les activitats de la mateixa típicament preveu la norma penal”.
La sentència, notificada avui a les parts, destaca la “contundent prova indiciària” que “ens permet concloure l’existència d’una simulació de prestació d’assessorament i gestió” per Imarol SL a Sedesa Inversions.
Davant de la versió dels acusats i dels informes pericials que van aportar, la jutgessa fonamenta el seu pronunciament en el “detallat, contundent, rigorós i imparcial informe emès pels tècnics d’Hisenda” sobre el caràcter fictici de la feina facturat.

Sobre aquest punt subratlla que malgrat l’elevat l’import de la remuneració, 500.000 euros, no existia contracte, “ni concreció dels treballs, ni directrius, ni valoracions dels mateixos, ni correus electrònics, ni faxos entre Imarol i Sedesa Inversions, ni cap document que relacioni el pagament dels 500.000 euros més IVA amb el concepte de servei que recull la factura “. Recorda a més, que l’empresa d’Olivas “no té personal i d’infraestructura”, i “des de la seva constitució no ha tingut pràcticament cap activitat”.

La magistrada, igualment, desgrana les declaracions prestats pels testimonis que van negar que l’expresident de Bancaixa intervingués en aquesta operació de compravenda d’accions a la qual ell atribueix el cobrament de 500.000 euros.

La jutgessa aplica l’atenuant simple de dilacions indegudes. Aclareix que tals dilacions “no s’han produït en el marc del procediment judicial”. Recorda que la causa es va instruir en només nou mesos, però considera que ha d’apreciar tal atenuant perquè “s’ha produït una demora molt rellevant entre la comissió del fet delictiu (2008) i la interposició de la querella” per part de l’Agència Tributària (desembre de 2013).