La consellera de Justícia, Administracions Públiques, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Gabriela Bravo, ha presentat aquest dijous a les principals autoritats judicials de la Comunitat Valenciana sengles projectes de rehabilitació dels edificis que ocupen el Tribunal Superior de Justícia i la Ciutat de la Justícia de València, amb una inversió conjunta de 8,5 milions d’euros.

Els dos projectes seran finançats amb fons europeus procedents de la Iniciativa JESSICA (Joint European Support for Sustainable Investment in City Areas), un projecte de la Comissió Europea, el Banc Europeu d’Inversions i el Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa per donar suport financer a projectes de regeneració o desenvolupament urbà.

Aquest suport financer procedeix del Fons FIDAE, cofinançat pel FEDER i per l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE) i operat pel Banc Europeu d’Inversions per impulsar projectes de desenvolupament urbà sostenible que millorin l’eficiència energètica i / o utilitzin les energies renovables. L’accés a aquest fons ha estat possible gràcies a la intervenció de l’Institut Valencià de Finances (IVF).

“Aquests projectes de rehabilitació inclouen un seguit d’actuacions integrals encaminades totes elles a garantir la seguretat i el confort dels treballadors, dels professionals i de tot el públic que accedeix a aquestes seus judicials”, ha explicat la consellera durant la reunió amb les autoritats judicials, en què ha estat acompanyada pel secretari autonòmic Ferran Puchades.

La seu del Tribunal Superior de Justícia, un edifici del segle XVIII pensat per a seu de la Duana Reial d’uns 14.000 metres quadrats, pateix d’importants carències en les seves instal·lacions que provocava des de fa anys les constants queixes dels seus ocupants i usuaris.

Per la seva banda, la Ciutat de la Justícia de València, inaugurada el 2003, és un complex de 114.000 metres quadrats en què treballen unes 2.000 persones i al qual acudeixen al voltant de 5.000 visitants cada dia. Les seves instal·lacions tenen serioses mancances en l’aspecte energètic, com la deficient distribució dels difusors, del cabal de l’aire o la inadequada potència del sistema de climatització, així com un insuficient aïllament en els tancaments en contacte amb l’exterior, amb grans façanes de murs cortina i lluernaris en coberta mancats de l’adequada protecció solar.

El cost de la rehabilitació de dos edificis s’ha taxat en 8,5 milions d’euros, als quals la conselleria ha accedit gràcies un contracte de crèdit subscrit el passat dia 22 de juny que ofereix unes condicions molt favorables: un termini de devolució de 15 anys, a un 0% d’interès i amb els tres primers anys de carència.

altres projectes

El finançament amb càrrec als Fons FEDER permetrà a la Conselleria de Justícia, Administracions Públiques, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques executar en els propers tres anys un seguit de projectes d’eficiència energètica en seus judicials per un import aproximat de 2,5 milions d’ euros. Aquestes actuacions milloraran de manera substancial les seves condicions d’habitabilitat i confort i generaran importants estalvis en la factura elèctrica de fins a un 20%.

Aquestes seus són, entre altres, Benidorm, la Ciutat de la Justícia d’Alacant, Novelda, Quart de Poblet, Vinaròs, Xàtiva, Villena, Nules, Sogorb, Ciutat de la Justícia de Castelló, Sagunt, Elx, Paterna i Elda. En tots aquests immobles s’escometran actuacions encaminades a la millora de la climatització, il·luminació i aïllament tèrmic de façanes.

En el cas del Palau de Justícia de Benalúa, ja s’ha elaborat un avantprojecte de reforma que es posarà en marxa quan conclogui un estudi geotècnic del terreny necessari per verificar l’estat estructural de l’edifici.

La directiva europea 2010/31 / UE, de 19 de maig del 2010, preveu que en l’horitzó de 2020 tots els edificis de nova construcció, així com també les grans rehabilitacions, assoleixin un “consum energètic gairebé zero”, o un balanç energètic zero. En el cas de les administracions públiques, la data s’avança en l’any 2018.

Cal incloure el concepte de ‘eficiència energètica’ a les seus judicials, per al que es fa necessari emprendre una sèrie de reformes i actuacions orientades a reduir el consum energètic dels edificis. El compromís de la Generalitat amb els objectius mediambientals obliga a la reducció de consums i d’emissions contaminants, per al que és imprescindible la implantació de mesures d’estalvi energètic en els contractes de manteniment de les seves instal·lacions.