La ‘ambulància del patrimoni’ arriba a Morella per analitzar l’estat de conservació de les façanes gòtiques de l’església arxiprestal de Santa Maria, estudis iniciats per la Direcció General de Cultura i Patrimoni al costat de la Subdirecció de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració (IVC + R). Durant els dies 13 i 14 d’octubre, un grup de científics, liderats per la subdirectora de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració, Gemma Contreras, i la professora de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla, Pilar Ortiz, treballaran a les portades gòtiques de l’església arxiprestal de Santa Maria de Morella, per tal d’avaluar la seva situació actual de cara a la seva restauració.

La ‘ambulància del patrimoni’ tanca la seva visita per Espanya a Morella, després d’haver col·laborat en: la mesquita de Còrdova amb els arquitectes restauradors i l’Institut Andalús de Patrimoni Històric; amb l’Arquebisbat de Sevilla, en diverses de les esglésies gòtic-mudèjars més antigues de la ciutat, i amb el conjunt arqueològic d’Itàlica de Sevilla.

En aquest projecte treballaran directament sobre el terreny, a més de Gemma Contreras, Pilar Ortiz, i Roxana Radvan, els investigadors Alexandru Chelmus, Lucian Ratoiu, Laurentiu Angheluta, Claudia Constantin, Luminita Ghervase, Ioana Maria Cortea del laboratori de optoelectrònica aplicada al patrimoni de INOE, i els tècnics de la Direcció General de Cultura i Patrimoni i de la Subdirecció de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració IVC + R.

Per a aquests estudis es va a comptar amb l’ambulància mòbil per al patrimoni dissenyada per la professora, Roxana Radvan del Department of Optoelectronic Methods and Techniques in Artwork Conservation-Restoration de la National Institute for Research and Development in Optoelectronics de Bucarest (INOE) de Romania .

L’ambulància del patrimoni històric està dotada d’GPR (radar que permet conèixer la presència de cavitats i moviment d’humitats); FRX i FTIR (equips que permet conèixer la composició química in-situ); fotografies i làsers 3D per aixecar plànols de l’edifici; UAVs dotats de càmeres hiper-espectrals per obtenir les imatges visibles, ultraviolada i termogràfica dels murs i sostres; Doppler per avaluar alteracions superficials, així com altres tècniques clàssiques. Totes aquestes tècniques són no destructives, el que permet obtenir dades rellevants sense la necessitat d’extreure mostres i, per tant, de danyar el monument.

història

La Portada dels Apòstols de la arxiprestal de Santa Maria de Morella va ser construïda poc després de 1354, i es troba propera als paràmetres estilístics de l’escultura lleidatana, com el ‘Retaule de Santa Llúcia’ de l’església de Sant Llorenç a Lleida, i tarragoní, concretament amb obres del taller de Jaume Cascalls i el seu successor Jordi de Déu, que van treballar a la portada principal de la catedral de Tarragona, la qual cosa no és estrany donada la seva ubicació geogràfica i punt de confluència d’artistes, a més de la seva semblança amb la Porta dels Apòstols de la catedral de València. La Portada de les Verges, cronològicament una mica posterior (cap a 1400), mostra a la Verge com ‘Regina Virginum’ al costat de deu escultures de santes de cànon esvelt i dolç rostre, que responen a obres de primerenca influència borgonyona.