El Govern Provincial d’Alacant impulsarà un seguit d’actuacions encaminades a conservar, protegir i posar en valor la Cova de l’Or a Beniarrés, el que permetrà visitar aquest jaciment considerat un dels més importants del Neolític a Europa. La Diputació d’Alacant invertirà 105.000 euros en aquest projecte amb el qual es pretén convertir aquest important enclavament en un reclam turístic de l’interior de la província.

El president de la institució, César Sánchez, i l’alcalde de Beniarrés, Luis Tomàs López, han signat el conveni que estableix la cooperació econòmica i tècnica que la Diputació oferirà a l’Ajuntament. El diputat d’Arquitectura, Jaime Lloret, que ha assistit a aquest acte, ha explicat que aquesta actuació s’emmarca en un projecte impulsat pel Govern Provincial per posar en valor les fites patrimonials i històrics de l’interior de la província “generant corredors turístics de la costa a l’interior “.

L’alcalde ha explicat que “la cova està a hores d’ara tancada al públic i el que es pretén amb aquesta importantíssima ajuda de la Diputació és musealizarla i fer-la visitable de manera controlada” i ha destacat que aquesta actuació “permetrà incrementar el nombre de visites al municipi “, que compta des de fa uns anys amb un Centre d’Interpretació de la Cova de l’Or impulsat pel MARQ, museu que col·laborarà amb el departament Arquitectura al desenvolupament de les actuacions.

La inversió per a l’execució del projecte es realitzarà en diverses anualitats, contemplant 25.000 euros per a 2016 i 60.000 euros per a 2017. Les accions previstes, segons ha explicat Lloret, són la millora i senyalització dels camins i senda que condueixen a la cova, la adequació de l’entorn, la fabricació i instal·lació d’un nou tancament i la disposició de mesures de seguretat.

Així mateix, es procedirà a la neteja interior de la cavitat, s’escometran les actuacions arqueològiques necessàries, es disposaran les passarel·les que permetin al públic un itinerari per la seva visita, es museïtzarà la caverna i el seu entorn amb informació i es disposarà il·luminació artificial. A més, s’ha previst, tal com recull el conveni, altres 10.000 euros a l’any en les anualitats 2018 i 2019 per a la difusió i dinamització cultural d’aquest bé patrimonial.

“Volem posar en valor aquests fites patrimonials i històrics de l’interior i convertir-los en un reclam perquè els milions de turistes que s’apropen a les costes de la nostra província coneguin també els municipis d’interior”, ha reiterat Lloret. Al costat de la Cova de l’Or, el Govern Provincial també treballarà en enclavaments com el jaciment d’art rupestre de la Vall de Gallinera, el castell de Benifallim, la Torre ‘Vernet’ de Penàguila o el Pouet de la Neu d’Onil.

Cova de l’Or

La Cova de l’Or és un jaciment emblemàtic de la Comunitat Valenciana, la posada en valor passades tres dècades de la finalització de les últimes actuacions arqueològiques en el seu interior resulta d’alt interès. Es tracta d’un jaciment que, pel seu contingut i transcendència és Bé d’Interès Cultural. Té un reconeixement científic a nivell internacional per les dades que ofereix sobre el Neolític.

Excavada en diferents etapes des dels anys trenta del s. XX, les últimes intervencions (2013, 2014 i 2015) s’han desenvolupat dins del programa d’excavacions ordinàries que promou el MARQ, en aquest cas en conveni amb l’Ajuntament de Beniarrés. L’objectiu d’aquestes campanyes ha estat la recuperació de materials arqueològics a la zona de l’entrada i la documentació planimètrica de l’interior, a fi de preparar la intervenció que ara es planteja i preparar la cavitat per a la realització de visites guiades

Els materials arqueològics recuperats en les diferents fases d’excavació es troben dipositades al Museu Arqueològic d’Alcoi, el Museu de Prehistòria de València i el MARQ. Dins d’aquest registre material destaquen les ceràmiques amb impressions cardials i l’instrumental ossi i lític. També les culleres, similars a les actuals però elaborades en os, les làmines en sílex o elements de falç, per haver format part d’instruments vinculats a la sega, i un conjunt molt singular d’adorns en pedra, os i petxina. El repertori ceràmic ofereix decoracions pròpies del Neolític cardial, algunes molt cridaneres per resultar vessant moble de l’anomenat Art macroesquemàtic, observant motius de orants impresos amb petxines en el fang fresc. Aquests materials arqueològics que contenen remeten als primers compassos de l’arribada d’agricultors i pastors a aquestes terres en el VI mil·lenni a.C.

La presència d’aquests materials artístics ha portat a proposar que la cavitat, més que un hàbitat, seria un santuari per a aquella gent que van introduir en aquestes terres la terrisseria i el treball de la pedra mitjançant la tècnica del poliment.