La Diputació de Castelló, a través del Servei Provincial d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques, ha conclòs i al seu treball de catalogació de les cavitats sepulcrals prehistòriques del Desert de Les Palmes. Amb això, la primera etapa d’aquest projecte d’investigació del qual formen part també investigadors de l’SERP (Seminari d’Estudis i Recerques Prehitòriques) la Universitat de Barcelona sota la direcció d Gustau Aguilella, i l’Espeleo Club de Castelló

El diputat de Cultura, Vicent Sales, ha explicat que “l’objectiu d’aquest projecte és catalogar, documentar i estudiar les moltíssimes cavitats presents en l’àmbit geogràfic del Desert de Les Palmes per conèixer més d’elles i posar-les en valor. Cal tenir en compte que aquestes cavitats, moltes d’elles petites coves, van ser usades com sepulcres funeraris al llarg de la Prehistòria, de les quals el Espeleoclub Castelló ja tenia abundant informació fruit de la seva activitat espeleològica al llarg de diverses dècades “.

En aquest sentit és important assenyalar la importància de la col·laboració de l’Espeleo Club Castelló, per tenir una dilatada trajectòria en l’espeleologia castellonenca. Ha realitzat durant molts anys tasques de localització, recull documental, entrevistes, visites i topografiat de cavitats, comptant en el seu catàleg amb més de 6000 cavitats inventariades de la província de Castelló, ingent tasca en què algun dels seus membres han dedicat més de 50 anys.

Gran part d’aquestes cavitats tenen vestigis arqueològics, pel que fa anys es va establir una relació de col·laboració fluïda entre el Espeleoclub Castelló i el Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló. Fruit d’aquesta col·laboració va ser el plantejament d’aquest projecte que ara inicia la seva última etapa amb gran èxit.

70 cavitats en sis termes municipals

Com a part d’aquest tabajo, s’han visitat i prospectat més de 70 petites cavitats en l’àmbit geogràfic del Desert de les Palmes, que inclou total o parcialment els termes municipals de Castelló, Benicàssim, Borriol, Cabanes, Orpesa i la Pobla Tornesa , uns treballs que han comptat amb el preceptiu permís de la Direcció General de Patrimoni de la Conselleria de Cultura. Més del 80% de les petites cavitats visitades presenten indicis arqueològics coneguts o característiques per a ser considerades com sepulcres prehistòrics, amb una cronologia aproximada que aniria entre el 3000 i el 1000 a.C. per a gran part d’aquestes cavitats sepulcrals.

Després de la finalització de la primera fase del projecte consistent en els treballs de camp, s’inicia el període d’anàlisi en laboratori per processar i sistematitzar la gran quantitat d’informació recopilada, un aspecte que portarà diversos mesos de treball detallat i que es dirigeix ​​a la publicació dels resultats en un estudi monogràfic sobre el tema i molt possiblement en la preparació d’una exposició destinada al públic en general.