La manca de planificació del regidor de Cementiri, Vicent Aparisi, podria portar a Borriana a una situació de col·lapse si es compleix la mitjana d’enterraments que el 2015 va registrar la ciutat. El cementiri municipal posseeix en l’actualitat 27 nínxols lliures i la mitjana d’enterraments en 2015 va ser de 23. “Si atenem a aquestes xifres, en poc més d’un mes, el cementiri podria no disposar de capacitat per enterrar difunts”, ha declarat Consuelo Suay, regidor del PP a Borriana.

L’edil del grup municipal del PP ha fet aquestes consideracions després que el passat 26 de gener el Butlletí Oficial de la Província (BOP) publiqués l’acord de la Junta de Govern de 7 gener 2016 pel qual s’aprovava el projecte de obres per a la construcció de 72 nous nínxols al cementiri. Les bases, “que podrien haver-se tramitat per la via d’urgència per guanyar en celeritat”, es van licitar el 16 de febrer en el BOP.

Amb un pressupost de 64.795,16 euros, el projecte es troba en el període de 26 dies naturals d’exposició pública establert per a la presentació d’ofertes. Una circumstància que pot demorar la contractació a la segona quinzena del proper mes de març o fins i tot a principis d’abril. Un escenari que “es pot veure complicat si el ritme d’enterraments de 2015 es repeteix aquest any i la demanda acaba per superar la disponibilitat de nínxols existent”.

Per a la regidora del PP a Borriana, “confiem que aquesta situació no es produeixi, perquè el pacte de la despesa que ens governa des de fa més de set mesos coneixia des del primer dia quina era la situació del cementiri i es podria haver actuat amb la deguda diligència per evitar arribar a una situació tan compromesa com la que actualment ens trobem “.

Així les coses, des del grup municipal del PP insten que “s’apliqui la màxima celeritat per executar aquesta obra”, alhora que “no es perdi ni un minut més en programar l’ampliació del cementiri”. Una inversió “que serà de més calat i que podria obligar a contractar un préstec”, circumstància per la qual des del PP han reclamat una mínima planificació “que no ens porti a l’any vinent, de nou, a aquesta situació de col·lapse”.