http://lh6.ggpht.com/_KKTCT60suEU/TR3nhT6LPgI/AAAAAAAACTk/0KNZFxVYD9I/Duques-Montpensier.jpg?imgmax=640

Conjuntament amb els canvis socioeconòmics, també s’està produint en aquests anys de democràcia un procés de transformació de les mentalitats. Destacarem la nova estructura familiar, la secularització de la societat, l’equiparació de la dona a l’home, i la generalització d’actituds més tolerants cap als diversos comportaments socials.

Respecte a la estructura familiar, s’ha produït la fi de la família tradicional i el sorgiment de models alternatius de la família (monoparental, parelles de fet, parelles homosexuals…). A més, assistim a un procés de democratització de les relacions intrafamiliars en les quals l’autoritat i el control paterns així com el discurs autoritari i rígid perden prestigi a favor d’un model relacional més afectiu i tolerant. Aquest fet, unit a la prolongació dels estudis i a la precarietat laboral, ha retardat l’edat d’emancipació dels joves de la llar familiar, així com la conformació de noves famílies i la procreació.

El paper de la dona en la societat ha experimentat una gran revolució, sobretot a partir de la seva generalitzada incorporació al mercat laboral. Els distints governs han lluitat per aconseguir l’equiparació entre sexes, però, encara que s’han assolit importants avanços, falta molt camí per recórrer. Els comportaments dins de l’esfera de la família segueixen reproduint en bona mesura rols tradicionals que privilegien que l’home siga el proveïdor de recursos i la dona l’encarregada de les tasques domèstiques i la cura de la família a més de treballar fora de la llar. La societat també ha fet front en aquests últims anys al problema de la violència contra les dones, tant en l’àmbit familiar com fora d’ell.

El sistema educatiu espanyol ha conegut diverses modificacions com resultat de les reformes educatives implantades per cadascun dels diferents governs de la democràcia. Tot això ha provocat una certa inestabilitat, que unida al canvi dels valors socials, s’ha reflectit en un decaïment del nivell educatiu. La reforma més rellevant ha sigut l’extensió de l’escolarització obligatòria fins els 16 anys en una via única (ESO), i que ha significat no només un enorme esforç econòmic sinó també la inclusió en el sistema educatiu de grups o sectors fins aleshores al marge. En aquests últims anys, s’ha assolit una plena escolarització, la pràctica desaparició de l’analfabetisme i un major accés a la universitat.

Per altra banda, l’estructura de l’Estat s’ha laïcitzat, allò en la qual ha comportat, en ocasions, relacions tenses amb la jerarquia de l’Església catòlica , tant per la qüestió de el seu finançament amb recursos públics com la promulgació de lleis contraries a la doctrina catòlica (divorci, avortament, matrimonis homosexuals). Paral·lelament, la societat espanyola ha conegut un clar procés de secularització al convertir-se en civils molts dels actes oficials més importants (casaments, naixements, enterraments…). En 1970, es declaraven no creients el 2% de la població; l’any 2008, el 26%.