La Universitat Jaume I ha celebrat la ‘Jornada sobre transparència i bon govern’ en la qual destacats acadèmics nacionals i internacionals al costat d’experts de l’Administració i del Govern valencià han analitzat aspectes com les perspectives dels consells de transparència, el bon govern i la transparència en l’àmbit local.

La inauguració de la jornada ha sigut a càrrec de la secretària Autonòmica de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, Zulima Pérez, i el secretari de la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques, José Luis Blasco. La secretària ha destacat la importància de la rendició de comptes i la transparència per tal de recuperar la confiança dels ciutadans i la legitimitat. “La transparència és també la base per a la participació no manipulada, per la qual cosa és fonamental que la ciutadania tinga tota la informació i accés a les fonts primàries per a participar de forma no mediatitzada”, ha afirmat.

A continuació s’ha celebrat la taula redona ‘Els Consells de Transparència. Perspectives comparades’, moderada per la professora de l’UJI Marta Oller, i que ha comptat amb la participació de Ricardo García Macho, president del Consell de la Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern de la Comunitat Valenciana i catedràtic de l’UJI; Karl-Peter Sommermann, catedràtic de la Deutsche Universität für Verwaltungswissenschaften Speyer; Javier Barnes, catedràtic de la Universitat de Huelva, i Oriol Mir, vicepresident de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública de Catalunya i catedràtic de la Universitat de Barcelona.

García Macho ha destacat la pèrdua de legitimitat del sistema polític a Espanya que ha propiciat un interès per part de la ciutadania d’obrir noves vies de participació perquè els seus interessos siguen tinguts en compte. En aquest sentit, ha explicat que la capacitat de decidir del ciutadà està vinculada al dret d’accés a la informació, però aquest no està reconegut com un dret fonamental, encara que sí està relacionat al de la intimitat i els consells de transparència estan intentant pal·liar aquest desavantatge. «La enorme importància de què el ciutadà sàpiga i puga prendre decisions pot ser un handicap si hi ha un xoc amb el dret a la intimitat. Els límits del dret a l’accés a la informació són excessivament amplis» ha apuntat. Així mateix, ha posat de relleu la situació crítica i precària del consell de transparència valencià amb una llista de competències massa àmplia, falta de recursos i falta de independència orgànica per a exercir la seua funció de forma adequada, “una funció essencial perquè el sistema democràtic funcione millor”, ha conclòs.

Per la seua part, Mir ha fet una presentació del funcionament de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) de Catalunya en els primers 15 mesos d’activitat. Segons ha explicat, la GAIP es centra en el dret a l’accés a la informació perquè segueix un model de separació d’autoritats on la protecció de dades es duu a terme des d’un organisme diferent, encara que es treballe estretament entre ambdues. A més, ha destacat que és un òrgan de designació parlamentaria i que té plena independència orgànica i funcional. Així, la GAIP s’encarrega de gestionar les reclamacions de la ciutadania quan necessita obtindre informació i no l’aconsegueix i suposa una alternativa al recurs administratiu. També ha aportat algunes xifres com ara les 367 reclamacions rebudes, amb 230 resolucions, 28 acords de mediació, i 60 inadmissions.

En el seu torn, Sommermann ha fet un repàs de les lleis de transparència i mecanismes d’implementació a Alemanya. Segons ha explicat el catedràtic, a Alemanya es parteix de dos elements fonamentals: la importància de la protecció de dades i el principi de publicitat limitada dels expedients. Partint d’aquesta base, ha assenyalat que en primer lloc es van adoptar lleis de lliure accés a la informació com a transposició del dret europeu però amb reticència i en l’actualitat encara hi ha regions que no la tenen, concretament quatre de 16. Quant a la nova fase de desenvolupament ha destacat que hi ha una nova dimensió democràtica amb un ciutadà participatiu que reclama estar informat a través de l’apertura i transparència de les administracions per a comprovar les seues decisions. Com a mecanismes d’implementació ha citat la creació d’un comissionat independent i el control amb els tribunals administratius. Com a conclusió ha apuntat que la legislació a Alemanya presenta un mapa asimètric amb tres velocitats: sense lleis al respecte, amb lleis d’informació i amb lleis de transparència.

Finalment, Barnes ha subratllat la importància dels processos administratius en el cas de l’accés a la informació. Així, ha apuntat quatre consideracions: el procés administratiu i el dret d’accés tenen una dependència absoluta perquè “aquest dret es materialitza a través del procediment i, per tant, el contingut i els límits dels dret s’evidencien al llarg del mateix. Si hi ha obstacles o terminis llargs estem ofegant el dret, per la qual cosa regular el procediment és regular el dret”. En segon lloc, ha assenyalat que aquest procediment no sols és decisori sinó que implica una activitat material que té molta rellevància i de la qual no s’estableix res a la llei. En tercer lloc, ha afirmat que la llei s’ha quedat curta quant al dret de la informació sobre organismes privats que participen en la cadena regulatòria, als quals també se’ls hauria d’exigir transparència. Finalment, el catedràtic també considera important tindre en compte la fugacitat de la informació i ha plantejat la qüestió de si s’haurien d’establir dos processos diferents segons si la velocitat és determinant i clau en el procés judicial per la fugacitat i rellevància de les dades.

La jornada ha estat organitzada per la Universitat Jaume I i la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació.