El president del consell d’administració de la societat Aeroport de Castelló, Francesc Colomer, ha comparegut al costat del director general, Joan Serafí Bernat, per fer balanç de les accions desenvolupades en l’últim any per l’actual equip gestor d’Aerocas. S’hi ha explicat, entre altres coses, que una missió comercial a Alemanya d’Aerocas, l’Agència Valenciana de Turisme, SNC-Lavalin i el Club de Producte Introducing Castelló ha permès entaular negociacions amb una aerolínia per obrir una connexió regular amb Munic

Colomer ha ressaltat la complexa herència rebuda, que ha obligat a l’adopció de mesures per garantir la viabilitat d’Aerocas. També ha citat “el llast de la imatge pública” de l’aeroport i ha recalcat l’esforç realitzat per “canviar el relat” d’aquesta infraestructura.

El director general ha detallat la complexa situació econòmica heretada, ja que la societat arrossega una pesada càrrega de deute. A més, ha afegit, “hem trobat obres mal executades, com la del canal de drenatge. Aerocas es veu ara obligat a invertir 2,2 milions d’euros per solucionar el problema heretat, encara que s’ha interposat una demanda perquè el sufragui la constructora “.

Així mateix, els actuals gestors d’Aerocas van trobar a la seva arribada un expedient obert per l’Agència Tributària pels patrocinis esportius. L’expedient engloba 25 milions d’euros de factures dels anys 2009, 2010, 2011 i 2014, generades per anteriors responsables d’Aerocas. En la seva major part corresponen a contractes de patrocini subscrits amb equips esportius per promocionar l’aeroport. També hi ha les factures de la inauguració de l’aeroport a l’avantsala de les eleccions de 2011, sense que hi hagués avions. A més hi ha, entre d’altres conceptes, despeses d’assistència a curses de braus, entrades de futbol, ​​càtering, menjars a càrrec de Aerocas i multitud de marxandatge (una part del qual està acumulat en dependències de l’aeroport).

Els patrocinis han donat lloc a una denúncia de la Fiscalia contra l’expresident d’Aerocas, que està en fase d’instrucció en un jutjat de Castelló. Des Aerocas es garanteix màxima transparència i col·laboració amb la Justícia.
A més del dispendi multimilionari que es va realitzar al seu dia, totes aquestes despeses han donat lloc a un expedient de l’Agència Tributària per deduccions incorrectes de l’IVA i de l’Impost de Societats. Segons Bernat, “en un exercici de responsabilitat, el nou equip d’Aerocas, i per extensió tot el Consell, ha hagut de fer front al problema que ens van deixar. Tot per garantir la viabilitat de l’aeroport “.

D’altra banda, l’actual consell d’Aerocas ha assumit un contracte de concessió per 20 anys de l’aeroport que compromet 24,5 milions d’euros. Un contracte “amb condicions dures per a la Generalitat, però que assumim i estem vetllant pel seu compliment”, ha apuntat el director general.
accions

En l’últim any, Aerocas ha posat en marxa diverses iniciatives per posar en valor l’aeroport.

El consell d’administració es va remodelar perquè fos un mirall de la societat castellonenca i impliqués a tots els agents que puguin contribuir al seu enlairament. Així, va integrar a la Universitat Jaume I, al sector empresarial i als municipis de Vilanova d’Alcolea i Benlloch.
A més, s’ha subscrit un conveni amb l’UJI que engloba diverses línies de col·laboració i que aporta a l’aeroport el coneixement i reputació de la institució acadèmica.
També s’està redactant un pla de viabilitat, un full de ruta que indiqui cap a on cal orientar l’activitat de l’aeroport.
S’ha donat un gir a la imatge de l’aeroport perquè s’associï potser de Castelló (vinculant-lo a la pròpia UJI o amb l’acord perquè la terminal aculli un subseu del museu d’art de Vilafamés).
Així mateix, Aerocas ha obert les portes de l’aeroport a la societat, rebent a escolars, universitaris, empresaris, col·lectius ecologistes, ajuntaments
Aerocas assumeix el repte d’impulsar la Zona d’Activitats Complementàries (ZAC). Hi ha converses amb la Generalitat per concretar com es pot crear entorn de l’aeroport un important pol econòmic.

Un aeroport en marxa

Hi ha vols els set dies de la setmana i hi ha quatre rutes regulars amb un percentatge mitjà d’ocupació de més del 80%.
Des de la data d’obertura, l’aeroport de Castelló ha registrat 110.000 passatgers. Mes a mes s’ha anat incrementant el trànsit i al setembre es va batre el rècord amb més 12.300 passatgers. En el que portem d’any, es comptabilitzen 87.000, de manera que s’aproxima als objectius.
Les enquestes realitzades per la concessionària revelen que el 65% dels passatgers que utilitzen l’aeroport ho fan per turisme. A més, tot i portar poc més d’un any amb vols regulars, ja hi ha un notable percentatge de fidelització: el 36% dels passatgers enquestats ja havia usat anteriorment la instal·lació. Pel que fa a la impressió general, el 68% declara estar molt satisfet; el 21%, completament satisfet; i el 9%, satisfet.
Aerocas, l’Agència Valenciana de Turisme, la concessionària de l’aeroport i el sector empresarial, a través d’iniciatives com el Club de Producte Introducing Castelló, treballen colze a colze en l’obertura de nous mercats, amb l’aeroport de Castelló com a porta d’entrada.
S’estan recollint fruits, com l’operativa que possibilitarà que al maig i juny de l’any que aterrin a prop de 6.000 turistes austríacs en 24 vols xàrter. Blue Air ha confirmat un tercer vol setmanal a partir del proper any. I l’empresa concessionària té obertes negociacions amb diverses aerolínies.
Una missió comercial a Alemanya d’Aerocas, l’Agència Valenciana de Turisme, SNC-Lavalin i el Club de Producte Introducing Castelló ha permès entaular negociacions amb una aerolínia per obrir una connexió regular amb Munic.

potencial

Els estudis realitzats indiquen que l’aeroport pot esdevenir un important motor de desenvolupament per al territori. Un informe elaborat per l’Institut de Desenvolupament Local de l’UJI per Aerocas estima que en 20 anys l’aeroport pot aportar, de forma acumulada en el conjunt del període, 5 milions de nous turistes a la província, generant un impacte econòmic mitjà equivalent al 2 % del PIB provincial.