El València CF Femení no aconsegueix aconseguir la seva segona final de la Copa d’S.M. la Reina en dos anys consecutius i es queda a un pas de la mateixa després de caure derrotat per 1-2 davant del Club Atlètic de Madrid Fèmines. Encara A. Romero Willy va desfermar la bogeria a Las Rozas al min.95, en empatar el 0-1 de Sonia Bermúdez, ocorregut dos minuts abans, les valencianistes no van tenir la mateixa oportunitat en la pròrroga quan de nou la madrilenya Sonia Bermúdez donava el pas a les matalasseres després de batre Sullastres amb un potent xut. La presidenta del València CF, Layhoon Chan, i el conseller Kim Koh van presenciar el partit i després del mateix van baixar a peu de camp per animar a les nostres jugadores.

El València CF començava pressionant molt amunt per impedir les contres de l’Atlètic de Madrid. Si bé, precisament van ser elles les que van mostrar primer les seves armes, amb una ràpida sortida des del seu camp, que va acabar amb un xut repel·lit pel pal després d’una bona estirada d’Sullastres. Es complia el minut 02.

Les nostres responien amb dos centres de Beristain des de la dreta, que no van trobar rematadora.

Transcorreguts cinc minuts, les blanquinegras es van assentar, exercint una pressió més coordinada que impedia a les roges i blanques jugar amb comoditat, d’aquí que aquestes optessin per trets des de fora de l’àrea.

Arribat el minut 15, la intensitat del xoc havia baixat. La calor apretava i el respecte entre els dos equips els feia ser prudents.

Les matalasseres es van apoderar de la pilota, però una jugada molt elaborada de les valencianistes va acabar amb un xut amb l’esquerra de Leila en el travesser. Minut 19: una ocasió clara per a cada contendent. Pocs minuts després, Esther González intentava una vaselina davant Sullastres, però la pilota no va agafar porteria.

Al minut 23, va ser Carol la que va tenir el gol després d’una cavalcada i centre de Leila des de l’esquerra. La 14 blanquinegra va veure com el seu xut fregava la base del pal esquerre de Lola Gallardo.

El València CF Femení començava a sentir-se còmode de nou, segur del treball coordinat de tot el bloc, que superava a hores d’ara, assolida la mitja hora de la primera meitat, els intents de l’Atlètic de Madrid per aconseguir la meta de Sullastres.

Una altra vegada es sacsejaven la pressió les roges i blanques i arribaven amb una mica més de claredat a l’àrea blanquinegra. Un xut de Sonia Bermúdez va obligar a Sullastres a rebutjar a córner i Ivana va truncar una jugada de falta quan Amanda ja havia xutat a porta.

La primera part va acabar amb 45 minuts durant els quals dos equips van tenir opcions de trencar el 0-0 inicial.

La segona meitat arrencava sense canvis. El València CF Femení seguia insistint per banda esquerra, amb especial protagonisme per a Carol Férez i Leila. Tot i que les primeres ocasions clares van ser per a l’Atlètic de Madrid, sobretot per indecisions de la defensa blanquinegra.

Als 55 minuts Cristian Toro substituïa Sara Monforte per A. Romero Willy i als 61 Mari Paz entrava per Gio C. Les nostres ocupaven bé els espais i les passades tenien una alta efectivitat. Les matalasseres buscaven les seves opcions a la contra, amb Sonia i Priscila com punyals.

El xoc era això … xoc, intensitat, desgast i el cansament feia una mica de mossa en les 22 jugadores quan el minut 65 consumia el temps.

Al minut 69, Mari Pau va rematar de cap una centrada de Joyce per avisar de les intencions del València CF Femení. Dos després, a Sullastres li va costar blocar un xut de Priscila, però finalment ho aconseguia.

Les valencianistes patien a hores d’ara perseguint la pilota. No obstant això, a 13 minuts del final, de nou el travesser va repel·lir un xut amb l’esquerra de les nostres; aquesta vegada de Zornoza.

Les defenses dels dos equips patien les arribades de les rivals. El partit s’havia trencat. Ningú volia arribar a la pròrroga. Quedaven menys de 10 minuts per al final dels 90 i va arribar el que semblava ser el moment fatídic per al València CF Femení. Al 83 Sonia col·locava el 0-1 al marcador amb un gol de xilena.

Semblava perquè A. Romero Willy va posar el 1-1 caçant un xut de Joyce des de l’esquerra. Les nostres ho mereixien. Priscila i Sonia a punt va estar d’avançar de nou a l’Atlètic de Madrid, però la pròrroga va caure pel seu propi pes.

Jugadores i cos tècnic del València CF Femení feien una pinya abans de començar la pròrroga. Aran substituïa P. Nicart, lesionada. Les nostres prenien el comandament i elles triaven la verticalitat a la contra. Encara que un xut de Silvia Meseguer després d’un servei de córner va ser la primera ocasió per a elles: Sullastres va respondre amb un solvent rebuig.

Al minut 98 les blanquinegras van tenir una doble ocasió amb dues rematades de cap de Joyce i Mari Pau. Lola Gallardo blocaba amb seguretat. La pressió de les valencianistes no era tan precisa i elles, de totes maneres, tampoc trenaven jugades amb facilitat. Si bé, el joc sobretot es desenvolupava en el nostre camp per la seva major possessió. Les de Cristian Toro optaven per pilotes llargues a Joyce, Mari Pau i A. Romero Willy. Just abans del xiulet final de la primera part de la pròrroga, Priscilla va tenir molt a prop el 1-2 amb una rematada des de dins l’àrea. La pilota va sobrevolar el travesser.

Quedaven 15 minuts per als 120. En el 107 Sonia tornava a avançar a l’Atlètic de Madrid amb un fort xut que es va colar per l’escaire esquerra de Sullastres.

Malgrat el cop del 1-2, les nostres jugadores van buscar l’empat plantant cara a un rival amb espais i al cansament, però posant cap i molt cor en cadascuna de les accions. El 2-2 no va arribar, però el València CF Femení va demostrar que tot el valencianisme pot estar orgullós de l’equip de Cristian Toro.