L’exposició fotogràfica La Gran Guerra. L’arxiu de Tanger coproducida pel Museu Valencià d’Etnologia de la Diputació de València i la Casa de la Imatge de Logroño comença la seua itinerància pels municipis de la Comunitat en el Museu Municipal d’Història i Arqueologia de Cullera, on estarà oberta al públic fins al 18 de juliol.
Més de 700 persones van visitar la mostra en les sales del Museu Valencià d’Etnologia a la fi de 2015 i principis de 2016, i ara iniciarà un recorregut per la comunitat sumant-se així al projecte d’itinerància que el museu desenvolupa per a mostrar pels municipis les exposicions que es realitzen en la seua seu, una acció que ja han realitzat exposicions com Faixa Roja Faixa Blava. La pilota valenciana i Rituals de festa i foc. Contingut de l’exposició
La Gran Guerra. L’arxiu de Tànger arreplega imatges inèdites de la I Guerra Mundial preses entre 1916 i 1935 amb un valor estètic i històric incalculable i que es divideixen en dos blocs, el primer conté 254 fotos que fan referència a l’estada de l’autor en el front, en el segon se centra en la postguerra, amb 223 imatges que retraten a la seua família. L’autor de les imatges és un oficial de l’exèrcit francés del servei d’automòbils que mentre va recórrer el Front Occidental va capturar tots els aspectes de la contesa, des dels moments banals i curiosos fins als cruels i descarnats. En el seu automòbil descobert va retratar armes estranyes i soldats abatuts, amb una visió realitzada per l’oficialitat en els estats de guerra que conforma una aproximació analítica i distant, però amb grans dotes estètiques. L’exposició aporta tres dimensions. La primera és la històrica, ja que aporta una informació documental única sobre la Gran Guerra, afegint dades desconegudes fins ara i aclarint velles incògnites. El retrat de les grans batalles, de la vida quotidiana en el front i en la rereguarda, de la tropa i de l’oficialitat, dels enginys bèl·lics i de les destrosses, és completament lliure i personal, sense restriccions polítiques, propagandístiques o comercials. A més, està la dimensió estètica. Una dimensió estètica. La informació mostra una sèrie d’imatges veritablement belles (moltes vegades d’una forma cruel) sense necessitat d’un context historiogràfic que les justifique. Són imatges autònomes i contundents que ens parlen d’un vertader autor, encara sense pretendre-ho. Finalment, trobem la dimensió biogràfica. Es tracta de la narració personal d’un individu immers en un dels grans cataclismes de la història. Una autobiografia que no necessita paraules per a explicar-se sinó que s’estructura com una llarga pel·lícula en la qual cada fotografia aconsegueix la rellevància d’un plànol, d’una seqüència, important individualment però que adquireix el seu vertader significat quan es vincula a la qual li precedeix i a la qual li segueix. L’arxiu va ser rescatat en un mercat ambulant de Tànger en 1999, custodiat en deu petites caixes de fusta, cadascuna de les quals contenia unes cinquanta plaques de vidre. Tots són negatius estereoscópicos, una especialitat fotogràfica que permetia veure les fotos en tres dimensions. L’estat de la conservació és bo i actualment es troba completament restaurat, catalogat i digitalitzat amb una càmera d’alta resolució mitjançant un procediment no agressiu. Després de la seua conversió digital ha sigut estudiat històricament imatge a imatge.