L’Hospital General Universitari de València està implantant progressivament en tots els seus serveis al programa “SueñOn”. Es tracta d’una iniciativa impulsada per la Unitat d’Investigació en Cures de Salut, de l’Institut Carlos III de Madrid per millorar el son dels pacients hospitalitzats. Aquesta campanya de protecció del descans i cura del son en els hospitals entronca amb el propi pla d’humanització dissenyat per la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, segons ha explicat Ricardo Campos, subsecretari de la conselleria.

“Si no garanteixen un mínim de cinc hores de son continuat, es multiplica per quatre la tendència a la mortalitat”, ha assenyalat el subsecretari a l’Hospital General de València.

El grup de treball del General està liderat pel director d’infermeria, Tomás Aparicio, i la coordinadora d’unitats d’hospitalització d’infermeria medicoquirúrgica, Cristina Payá, i constituït per personal d’infermeria, que s’ha encarregat de posar en pràctica el projecte i difondre les actuacions d’aquest.

En una enquesta realitzada a 143 pacients hospitalitzats en les diferents especialitats mèdiques de l’Hospital General de València, que almenys havien romàs una nit ingressats, revela que els principals factors que van alterar el seu somni són: la temperatura a les habitacions, els sorolls d’acompanyants i visites de familiars, el compartir habitació amb un altre pacient, que el llit i coixí no siguin còmodes i els sorolls en els passadissos.

La campanya SueñOn intenta que des de les 24 hores fins a les 6 hores, denominades “hores màgiques” es respecti al màxim el descans dels pacients, apagant llums, reduint al màxim el soroll ambiental, utilitzant una llanterna de llum groga per no encendre els llums quan es fa el control de la medicació o la presa de constants. Tot això per mantenir l’adequat cicle vigília-son.

A més de les mesures en il·luminació, minimització de sorolls i comoditats, SueñOn preveu, d’una banda, el benestar emocional dels pacients pel que fa als possibles pors, estrès, dolor i ansietat que experimenten i, d’altra banda, dissenya una organització del treball que minimitzi els factors d’alteració del son.

El passat mes de febrer van començar a implantar-se aquestes mesures en els serveis de toco-ginecologia i en patologia digestiva amb l’objectiu de estendre-les a totes les sales d’hospitalització i urgències de l’Hospital General de València. Aquesta campanya incideix que són els professionals de la salut, i no les institucions, els que s’agrupen per a ser cuidadors del somni dels seus pacients i, clarament, contribueixen a la humanització de les cures i l’objectiu del professional de posar el pacient en el centre de la seva cura.

Hàbits de cura

En general, tots els estudis aprofundeixen en la necessitat d’aconseguir una bona sincronització entre llum i foscor, i dia i nit; és a dir, que s’aconsegueixi que el dia sigui lluminós i la nit fosca i tranquil·la. Les rutines i el treball dels torns de nit de vegades no faciliten que els pacients dormin sense interrupcions, però encara hi ha marge de millora amb petits gestos que són de fàcil implantació i molt útils.

Es tracta de mesures multidisciplinars, en què infermers / es i altres professionals s’han de comprometre a tenir en compte les preferències de descans dels seus pacients i a llegir i mantenir-se al dia sobre els beneficis del repòs en subjectes hospitalitzats. La col·laboració també s’estén als afectats, de tal manera que aquells que comparteixin habitació i els seus familiars han de ser conscients que cal respectar el somni aliè.

D’aquesta manera es converteixen aquestes mesures en hàbits de cura dels pacients. A més, s’aconsegueix un impacte positiu en la qualitat de vida dels hospitalitzats, es minimitzen els efectes secundaris de la manca de descans i es col·labora perquè es produeixin canvis duradors.