Aquesta producció de l’Institut Valencià de Cultura es va estrenar el passat desembre al teatre Rialto de València, s’ha vist també al teatre Principal d’Alacant i al de Castelló, ha sigut dirigida per Vicente Genovés i està interpretada per José Montesinos, Jaime Linares, Sergio Villanueva, Bruno Tamarit, Vanessa Cano, Panchi Vivó, Lola Moltó, Victoria Salvador i Arcadi Valiente.

El festival ‘Olmedo Clásico’ celebra enguany la seua onzena edició. En els seus deu dies de duració, exhibirà dotze espectacles que són una cuidada selecció entre el millor que en clàssic es pot veure en l’actualitat, com cada any s’han tingut en compte tant la qualitat com la varietat: que hi haja tragèdia, drama i comèdia; que estiguen representats autors, èpoques i països diferents, i que les propostes escèniques oferisquen un ventall ampli de possibilitats des de les propostes més consolidades a les més innovadores. En aquesta línia de programació s’emmarca la presència de la producció de l’Institut Valencià de Cultura ‘L’Hostalera’, que ha sigut invitada a formar part de la programació del festival.

‘L’Hostalera’, de Carlo Goldoni, és l’obra més coneguda i potser més representada del gran dramaturg italià. Mirandolina, la seua protagonista, que interpreta l’actriu Vanesa Cano, és l’objecte de desig de molts hòmens, però quan un cavaller la tracta malament i presumeix de despreciar les dones en general, es proposa enamorar-lo per a donar-li una lliçó d’humilitat.

L’obra presenta uns personatges que, encara vivint en una societat assentada entre l’antic règim i la modernitat, es poden considerar totalment actuals en molts aspectes. Mirandolina, l’hostalera és l’essència de la feminitat, alegre, lliure, honesta i enginyosa. El seu art per a fingir la col·loca com a triomfadora entre els personatges que l’emboliquen que només busquen en ella satisfer els seus propis desitjos i interessos.

A partir d’ací, Goldoni proposa un joc gens innocent que oculta després d’una pretesa guerra de sexes una àcida i apassionada comèdia en què no hi ha guanyadors ni perdedors. Mirandolina, aparentment, dóna una lliçó al cavaller, però al mateix temps és víctima del seu propi joc i acaba perdent la seua llibertat amb un casament no desitjat, i el cavaller, a pesar de no acceptar públicament els seus sentiments per a mantindre intacte el seu orgull pateix cruelment per amor.

Moltes són les lliçons que podem extraure d’aquest text de Goldoni que era un home que amava la vida, a les dones i el teatre, que va patir amors, desenganys, persecucions i l’exili fins a la seua mort a França.

La posada en escena i la versió del text que ha fet Vicente Genovés és molt lliure, i li permet reflexionar sobre la nostra realitat actual i futura a través de l’obra de Goldoni que planteja al mateix temps, l’argument de ‘L’hostalera’ i la realitat de les persones que l’estan representant i així analitzar què hem heretat del passat, què estem fent amb eixe llegat heretat i què deixarem per al futur.

D’aquesta manera es crea una divertida situació dins de la qual succeïx ‘L’Hostalera’, que deixa els actors jugar a la comèdia sense restriccions i ens permet riure’ns de nosaltres mateixos.

El director de la funció, Vicente Genovés, ha volgut dedicar aquesta obra a la memòria d’Andrea d’Odorico i Luca Ronconi, dos sers excepcionals amb els quals es va formar.