Una investigació pionera de la Universitat Jaume I ha analitzat l’impacte conjunto de dos estressos fonamentals vinculats amb el cambio climàtic sobre el Conreu de Cítrics: la sequera i la calor, amb l’Objectiu d’Avancar a la formulació d’eines per a afrontar l’escalfament global. Els Resultats del treball s’acaben de publicar a la revista BMC Plant Biology.

La manca de recursos hídrics i els elevades temperatures han Estat estudiades tradicionalment «de forma aïllada, però Hem de TENIR EN COMPTE que els condiciones adverses és donin a la natura SIMULTÀNIAMENT. Per AQUEST Motiu, vam decidir combinar ambdos estressos i comprovar-ne a els Efectes », assenyala una de les autors de la recerca, Sara Izquierdo Zandalinas, investigadora del Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural.

AQUEST Treball ha aprofundit en l’impacti de la sequera i la calor sobre parametres fisiològics i de Regulació hormonal a els 2 patrons més comuns utilitzats en citricultura, el peu Citrange Carrizo i el mandarí Cleòpatra. Una de les conclusions més importants de l’estudi és que l’peu Citrange Carrizo -l’emprat a la major part de les varietats citrícoles conreades a camp Valencià- sembla ser més tolerant a la combinació d’sequera i calor que el Cleopatra.

«Les Principals causes d’AQUESTA major Tolerància apuntin a un Augment de la transpiració, que donaria lloc a una menor temperatura de les fulles, unida a una menor incidència d’estrès oxidatiu», argumenta l’professor i investigador de l’MATEIX departament Vicent Arbona.

A més, a els Resultats hormonals de este estudi indiquin que els Respostes dels Cítrics a la combinació d’sequera i calor «són Específiques i no merament 01:00 Efecte additiu dels estressos aillats», Afegeix Arbona.

TARONGERS MÉS ADAPTATS AL CLIMA EXTREM

AQUEST estudi de la Universitat Jaume I constitueïx una aproximació inicial per a saber «cap a on han d’Avancar a els patrons de Cítrics amb factors reals perque geixen 1 major resistència a les condiciones climàtiques més extremes que és preveuen per a l’ ‘àrea mediterrània» , explica Sara Izquierdo, qui subratlla els possibilitats que ofereixen els Tècniques de Millora genètica i a els cultius biotecnològics.

El professor Vicent Arbona i la investigadora Sara Izquierdo Zandalinas estan adscrits al Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural de la Universitat Jaume I. Desenvolupen la Seua recerca en el grup d’investigació Ecofisiologia i Biotecnologia dirigit paper professors titulars Aurelio Gómez Cadenas. Entre els Principals línies d’investigació de este grup destaquin els Respostes i a els Mecanismes de tolerància dels Cítrics I ALTRES cultius a estressos abiòtics, com ara els sequeres, els inundacions o la salinitat, i el su control hormonal. A més, el grup aplica Tècniques de biotecnologia com el cultiu in vitro i determina a els Canvis metabòlics de les plantes en Resposta a l’estrès.

VIDEONOTÍCIA a CiènciaUJI TV

Zandalinas, S.I .; Rivero, R.M .; Martínez, V .; Gómez-Cadenes, A .; Arbona, V. (2016): «Tolerance of citrus plants to the combination of high temperatures and drought is associated to the increase in transpiration Modulated by a reduction in abscisic acid levels». BMC Plant Biology, 16, 105.