El Castelló ha tingut el privilegi de rebre aquest matí a un dels seus “grans”. Parlar de Manolo Clares és recordar l’etapa més brillant del club en els seus 94 anys d’història ja que no en va ser protagonista d’aquella final de Copa del Rei celebrada a l’Estadi Vicente Calderón a Madrid el 1973 que “tot i la derrota sempre la guardarem en la nostra memòria, la individual i col·lectiva, perquè va ser el triomf d’un grup de jugadors que manteníem una relació molt especial i que sent més joves vam aconseguir un ascens a Primera Divisió “.

Manolo Clares segueix vinculat al futbol a través de el CD Almassora que presideix Ramon Broch que al costat del del Castelló, David Cruz, l’han acompanyat en la seva visita a l’Estadi Castalia. Per aquesta raó, el proper divendres 29 de juliol, a les 20.00 hores, al camp José Manuel Pesudo de la localitat almazorense l’equip local, que acaba de pujar, rebrà al Castelló en un partit-homenatge a qui porta residint 44 anys a Castelló i col·laborant amb el conjunt d’aquesta veïna localitat de la capital de la Plana durant catorze anys, bé com a delegat del primer equip, entrenador de l’equip femení i coordinador del futbol base.

A la pregunta de “¿firmaries al juny de 2017 un ascens del CD Castelló i la permanència del CD Almassora a Tercera Divisió?”, L’ex jugador madrileny de naixement ho té clar: “Signo l’ascens d’un club com el CD Castelló que s’ho mereix per antiguitat i prestigi i la classificació per a la promoció del CD Almassora perquè, tot i que el gran objectiu és la salvació, el cos tècnic és ambiciós. Estic convençut que podem quedar entre els primers de la classificació “.

Del Castelló al Barcelona

Emulant la famosa frase vinculada al Barcelona, ​​equip en què va jugar procedent del conjunt de Castalia, “el CD Castelló és més que un club, per a mi, per descomptat ho ha estat i ho és”. Quan ha trepitjat el terreny de joc a l’Estadi Castalia, ha estat evident la seva emoció. “Castalia és com la meva segona casa. No vaig tenir la sort de jugar en l’actual camp però sí a l’antic que tenia una diferent orientació i ocupava el mateix espai. Sí, per descomptat, és la meva segona casa. Espero de cor que el CD Castelló estigui molt aviat on es mereix que és el més alt possible “, assegura un Clares que només té paraules d’agraïment cap a l’entitat albinegra” doncs -així ho reconeix és la que em va donar la veritable fama i prestigi com a jugador ja que em va permetre donar el salt al FC Barcelona “.

Va ser precisament Rodri, un observador del club cule, el que va percebre la classe d’un jugador, en concret, en un partit que va enfrontar al CD Castelló al Vila-real CF. Però, abans de marxar a la Ciutat Comtal, va disputar una final històrica de Copa després d’eliminar en quarts al València CF i en semifinals a l’Sporting de Gijón davant d’un “gran equip, molt coper, l’Athletic de Bilbao, que ens va derrotar a la final 2-0. Tot i la derrota, per a un equip humil com nosaltres, va ser una gran satisfacció “. Clares va disputar aquella final de 1973 en un onze format, entre altres, per Cela, el gran capità, Juanito Planelles, Vicente Del Bosque, Babiloni, Cayuela, Figuerido, Corral o Tonín. Paraules d’agraïment, especialment, cap al tècnic d’aquella època, Lucien Müller, “una gran persona a qui volíem tots i que en el meu cas va tenir un comportament magnífic”.

“Una gran relació amb Johan Cruyff”

Va arribar el moment de marxar al FC Barcelona. “Va ser un altre món, molt més complicat, amb l’exigència d’un club d’estar sempre a dalt, en concret, per sobre de l’etern rival, el Reial Madrid”, apunta Clares que en la seva primera temporada va tenir gran protagonisme en la competició copera ja que existia una limitació a l’hora d’alinear estrangers. Entre aquests, va coincidir amb un dels cracs del futbol mundial en la seva història, l’holandès Johan Cruyff, amb el qual, ho afirma de cor, “vaig mantenir una excel·lent relació, millor del que la gent pogués pensar. La seva pèrdua va ser, sense cap dubte, un gran cop per a tots “. Conclosa la seva etapa al FC Barcelona, ​​Clares va estar tres temporades al Rayo Vallecano, un dels equips de la seva ciutat natal, per retirar-se al Vila-real CF amb el seu excompany Luis Cela com a entrenador i coneguts com Antonio González, Forment i Falomir a el terreny de joc.

Retirat del futbol en actiu, Clares va donar el pas a les categories inferiors començant la seva dilatada trajectòria, precisament, en el CD Castelló, amb Luis Serrano com a director esportiu del planter i recordant amb orgull la bona feina que va permetre forjar a jugadors com Pablo Hernández i Paco Montañés, que van estar en l’equip albinegre en la seva etapa infantil. Posteriorment, al costat de Braulio Oliva, va estar set anys al CD Alcora per des de fa catorze tenir un gran protagonisme en el CD Almassora. Té clara quina és la seva filosofia per treballar amb els més joves. “En primer lloc els pares han de ser conscients que el nen ha de triar el que vol fer. Han de permetre que els seus fills facin el que vulguin però sempre amb un ordre perquè des de les edats més primerenques la formació i els entrenaments han de seguir un ordre ja que cal fer moltes coses amb la pilota i no només córrer “, exposa Clares, qui afegeix que “amb l’arribada del Futbol 8, a diferència del Futbol 7, es dificulta, especialment, en l’últim any d’aleví, el joc per la manca d’espais que posteriorment, a la següent temporada, és una de les principals assignatures en el Futbol 11 pel canvi tan important de les dimensions del terreny de joc