La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Carmen Montón, ha defensat que l’avantprojecte de Llei de drets i garanties en el procés d’atenció al final de la vida -encara en fase d’esborrany- és un text “que neix de l’intercanvi d’idees i propostes d’una vintena d’experts i compta amb un ampli procés de participació en el qual es donarà cabuda a totes les veus i sensibilitats “.

Es tracta d’un text obert al debat i la participació ciutadana, que s’ha remès a col·legis professionals, societats científiques, sindicats i professionals, perquè aportin les seves idees a l’esborrany.

També s’ha obert a la ciutadania que, a títol individual, vulgui exposar els seus suggeriments, perquè compti amb el major consens possible. Per a això, es va habilitar una adreça de correu electrònic en l’apartat del portal web de la Conselleria, Participació Ciutadana: http://www.san.gva.es/web/secretaria-general-administrativa/consulta-publica.

Després del termini de 15 dies ofert al principi, se seguiran recaptant les aportacions fins al tancament definitiu de l’esborrany en la direcció dgas_afv@gva.es.

I un cop tancat, es tornarà a obrir el procés participatiu en el camí de tramitació administrativa posterior que desembocarà en l’avantprojecte de llei.

Munt, que ha recordat el paper d’assessorament que exercirà el Comitè de Bioètica de la Comunitat Valenciana, constituït recentment, ha assegurat que “cap sensibilitat quedarà fora d’aquest debat si no és per la seva pròpia voluntat”.

“Parlem d’avançar en les cures pal·liatives a fi de protegir la dignitat de la vida de les persones fins a la seva mort, que el pacient pugui planificar el final de la vida, el lloc en el que tria morir, ja sigui a casa oa un hospital, amb garantia d’ús individual d’una habitació, amb consol espiritual o sense ell i amb quin tipus de cures sanitàries quan la situació és irreversible “.

La consellera, que ha inaugurat a la Facultat de Medicina la ‘Jornada sobre Drets, Deures i Garanties en el procés d’atenció al final de la vida’, ha explicat que amb aquest nou marc legal, la Comunitat Valenciana se suma a altres sis comunitats autònomes (Andalusia, Aragó, Canàries, Navarra, Galícia i Balears) que ja compten amb legislació pròpia sobre aquest tema.

La trobada ha posat l’accent en la importància d’oferir una resposta sanitària i humanitzada al pacient des del seu naixement fins a la seva mort, i en la necessitat d’establir un marc normatiu que abordi de forma integral les cures al final de la vida, des del respecte als valors ètics i la dignitat de la persona, i que empari jurídicament al personal sanitari.

La jornada s’ha inaugurat amb un col·loqui entre expertes de la talla de la sociòloga María Ángeles Durán, del Consell Superior d’Investigacions Científiques, i Adela Cortina, filòsofa i catedràtica d’ètica, moderades per la periodista Soledad Gallego-Díaz. Al llarg de la sessió, s’ha abordat la necessitat de garantir l’atenció sanitària al final de la vida, la possibilitat de morir amb dignitat, sense dolor, en un ambient de privacitat, respectant els valors, la voluntat i l’autonomia de cada persona.

“L’autonomia en les decisions de l’ésser humà i la presa de consciència de la mort com la fi natural d’un procés biològic fonamenten l’objectiu de morir en pau i amb dignitat”, ha assegurat Munt, per a qui “una vida digna requereix una atenció digna al llindar de la mort “. “La Comunitat Valenciana és un bon lloc per viure, també ho ha de ser per morir”, ha conclòs la consellera.

Respecte a la dignitat i la confidencialitat

L’esborrany de l’avantprojecte de llei de la Generalitat aborda qüestions com el respecte a la dignitat de la persona en el procés del final de la vida, el respecte a la seva autonomia personal, el respecte a la intimitat de la persona i dels seus familiars o persones properes ia la confidencialitat de les informacions mèdiques que hagin de rebre; la garantia que, el rebuig o interrupció d’un procediment, tractament o informació no causarà cap menyscapte en l’atenció integral en el procés del final de la vida, el dret de totes les persones a rebre cures pal·liatives integrals, o el dret a la atenció personalitzada, respectant, en la mesura del possible, el lloc triat per la persona.

En la trobada d’avui ha tingut lloc també una taula rodona sobre ‘Drets, Deures i Garanties’, moderada per la directora d’Infermeria de l’Hospital de la Magdalena, Pilar Pérez Rodríguez, en la qual han intervingut Carmen González Muntanya, directora de l’Hospital Pare Jofré, Javier Velasco Laiseca, president de l’Associació Dret a Morir Dignament, i Amparo Oliver Germes, catedràtica de Metodologia i Ciències del Comportament de la Universitat de València.