La consecució de l’objectiu i l’eufòria aparellada, l’aturada de Lliga de la Setmana Santa i la importància de la trobada per a un rival que es jugava la classificació per a la fase d’ascens van ser factors que van jugar en contra dels de la Plana Baixa des de l’inici.

Els de Sergio Berrios van sortir a competir i van aguantar dignament durant la primera meitat, tot i un mal inici. Haver aconseguit l’objectiu de la permanència no era suficient quan la temporada segueix el seu curs i restaven encara tres jornades per a la finalització del campionat. La voluntat d’aquest equip és la de quedar el més alt possible; un nou repte un cop assolida la meta principal. Així ho van demostrar en l’acte inicial.

No obstant això, la voluntat i l’obstinació no són suficients de vegades, especialment quan es té davant a un dels gallets del grup i quan aquest, a més, es juga la possibilitat de disputar la fase d’ascens.

El quadre il·licità va demostrar per què ocupa la segona plaça i en la segona part va tirar de tot el seu potencial per superar un filial porteño que havia perdut intensitat després del descans. El conjunt visitant era més potent a nivell físic i també va quallar una millor actuació a nivell de joc. Els alacantins van ser superiors als nulenses i es van escapar en el marcador en el segon parcial. Poc va poder fer davant això el combinat blanc-; el tècnic local va tractar de frenar la progressió dels visitants amb un temps mort estratègic però ni així.

Al final, el BM Elx Vulcanizados Alberola va poder gaudir de la mateixa sensació que ja van experimentar els nois del Nules Fertiberia Port Sagunt B fa dues setmanes: la de celebrar i assaborir el triomf i la satisfacció que aporta la feina ben feta, la de recollir els fruits de l’esforç d’un curs sencer. Els il·licitans jugaran la fase d’ascens, i mentrestant el Nules Fertiberia Port Sagunt B ja pensa en els dos partits que li resten, davant de rivals de ‘la seva lliga’, per intentar quedar el més amunt possible en el seu primer any d’existència .