El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha assegurat que la modificació de la Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge (LOTUP) que ha desenvolupat la conselleria d’Habitatge permetrà acabar amb el “urbanisme especulatiu” i facilitarà la “reactivació econòmica” de la Comunitat Valenciana.

“El potencial d’aquesta llei rau en suturar la ferida que hi ha al nostre territori a causa de l’urbanisme a B, i això ens donarà un impuls econòmic enorme”, ha afirmat el cap del Consell, que ha mantingut una reunió amb la consellera d’Habitatge , Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador, i amb els directors generals d’Habitatge, Rebeca Torró, i Ordenació del Territori, Lluís Ferrando, en la qual han tractat aquesta reforma, que serà aprovada el proper divendres 5 de maig pel Consell.

“El nou paradigma de l’urbanisme valencià ha de passar d’un model especulatiu a un model basat en interès general”, ha declarat Puig després de la trobada, i ha criticat “l’herència caòtica” de les polítiques en aquesta matèria desenvolupades durant l’anterior legislatura per el Partit Popular.
“S’han produït una gran quantitat de normes que han resultat ineficaces per defensar l’interès públic dels ciutadans i projectar el futur de les ciutats de la Comunitat Valenciana”, ha afirmat al respecte.

En aquest sentit, ha garantit que la reforma de la LOTUP aborda els problemes de l’actual model urbanístic de manera “rigorosa, transparent i pragmàtica”, i ha destacat dos eixos fonamentals d’aquesta remodelació, que abasta la modificació de 100 articles de la norma vigent .

En primer lloc, ha defensat la transició de les ATE, que ha qualificat com un “absolut fracàs”, als Projectes d’Inversions Estratègiques Sostenibles (PIES), una nova figura que té com a objectiu l’ordenació, gestió i desenvolupament d’intervencions territorials de interès general i estratègic, de rellevància supramunicipal.

D’altra banda, ha al·ludit a la situació de degradació dels habitatges, la recuperació dels nuclis històrics i la rehabilitació, i ha recordat el gran esforç que ha realitzat el seu govern per solucionar aquest problema, cosa que també es contempla en la remodelació de la norma.

“Rescatar persones i ciutats”

La consellera d’Habitatge, María José Salvador, també ha titllat de “caòtica” l’anterior legislació en matèria d’urbanisme, i ha defensat que aquesta nova llei pretén, d’acord amb l’esperit de l’Acord del Botànic, “rescatar persones i ciutats”, així com “millorar la qualitat de vida dels ciutadans”.

Així mateix, ha destacat que la nova LOTUP posa l’accent en la recuperació de la gestió pública davant de la intervenció privada. “Volem que el disseny de les nostres ciutats es decideixi des de les administracions, de forma més racional i amb un estudi detallat de les necessitats de la ciutadania i del medi ambient”, ha declarat.

Salvador ha detallat les cinc línies mestres de la modificació de la llei, entre les quals es troben la introducció de la perspectiva de gènere, la regeneració dels espais degradats, així com situar la transparència en el centre de tota la gestió urbanística per tal de “generar estabilitat”.

És per això que ha defensat que la llei permetrà que l’urbanisme a la Comunitat Valenciana siga “més transparent, més participatiu, més segur, viable i amb rigor”, el que proporcionarà “una nova identitat en matèria d’urbanisme”.

La nova LOTUP

La modificació de la LOTUP representa un nou urbanisme adaptat a la realitat del segle XXI que aposta per l’ordenació del territori sostenible i que recupera la seva funció pública. Aquesta nova LOTUP pretén evitar que l’urbanisme es basi en una perspectiva purament especulativa, de manera que es reforça la gestió directa de l’urbanisme per les administracions i es limiten les facultats de la gestió indirecta privada per planificar i reclassificar els terrenys.

D’altra banda, la norma mostra un fort suport per la rehabilitació i la regeneració dels espais degradats de les ciutats, incorporant mesures com flexibilitzar l’obligació de cessió del sòl per a parcs públics en petits municipis, la prioritat de destinar els habitatges de protecció a lloguer o l’impuls de la figura de l’Rehabilitador per possibilitar l’edificació de solars que es mantenen a través de l’especulació i un control públic dels objectius de les actuacions.

A més, els canvis en la llei també busquen desenvolupar un urbanisme on estigui prevista la perspectiva de gènere, una mesura pionera que pretén fer més inclusives les nostres ciutats.

Una altra de les línies mestres se centra a facilitar les inversions econòmiques sostenibles amb major consens i rebutjar inversions purament especulatives. D’aquesta manera, després del “fracàs” de les ATE, s’aposta per una nova figura, la dels Projectes d’Inversions Estratègiques Sostenibles (PIES),