A Borriana, antigament, la vespra de Nadal les colles de xiquets se n’anaven al riu a buscar pots, llantes de bicicleta, petrolieres, safes i qualsevol perol de llanda que en rodolar per terra féra bona cosa de soroll; lligaven els atifells amb fil d’aram a guisa de rosari i ja tenien un rastre de panderos. Com no podia ser d’una altra manera, com més llarg fóra l’enfilall, més mèrit guanyaven. En caure la fosca de la Nit de Nadal, la xicalla rodava els carrers del poble arrossegant eixos ‘rastres de panderos’.

Els inicis d’eixe costum es perden en el temps, però tenim testimonis de gent de més de 90 anys que recorden com en la infantesa es construïen els rastres i rodaven el poble fent soroll. El que sabem més cert és que eixa tradició va anar desapareixent a poc a poc, fins al punt que Joaquim Urios l’any 1973 escrivia: “esta costumbre va pasando a la historia” (Buris-ana, núm. 131).

Nosaltres hem volgut reviscolar eixe costum i la vespra de Nadal a les 17 hores hem rodat el carrer Major, el carrer de Sant Agustí, les Placetes, el carrer de Sant Serapi, la plaça de la Mercé i el carrer de Sant Carles amb un enfilall. Ja és el cinqué any que eixim i la gent que passa té el deler d’acompanyar la rastellera, alhora que recorda entranyablement com de menuts també se’n feien una i l’arrossegaven pels carrers de Borriana cridant l’atenció..