“Sense ball no hi ha paradís” és un collage coreogràfic amb quatre sols Emblemàtics imprès en un ÚNIC cos que interpreta part de la memòria col·lectiva de la dansa: “La mort de l’cigne”, de la Maia Plissétskaia; “Singing in the rain” el sol de Gene Kelly; “You should be dancing”, de “Saturday night fever”, ballat per John Travolta, i “Fase”, d’Anne Teresa de Keersmaeker i Michele Anne de Mey, de la companyia Roses.

La presentació i repeticions d’aquestes peixos icòniques és complementa amb d’algunes Escenes de text en que L’intèrpret per mitjà del playback sembla que parle amb el público en Diferents Situacions. Aquestos textos estan extrets, en part, d’àudios i vídeos de YouTube a la qual ballarins amateurs parlen de la Seua forma de viure i Entendre la dansa. A més, l’intèrpret explica, en un Monòleg personal, a els Seus somnis, a els Seus problemes i la Seua visió sobre la dansa des de l’Moment que és va convertir en professional.

Pere Faura va Començar la Seua Trajectòria artística a l’Àmbit de la música, estudiant flauta travessera i cant. Més Endavant va cursar estudis de teatre a l’Institut del Teatre de Barcelona, ​​aixi com ballet i dansa contemporània. El 2002 és va matricular a la School for New Danse Development d’Amsterdam, on és va graduar el 2006 amb la peça “This is a picture of a person. I do not know”, que va guanyar el premi ITS del festival i va ser seleccionada per a la gira Dansclick Holland Tour. A Holanda és va representar en 27 ocasions.

En 2007 va ser Designat coreografies resident del Teatre Frascati d’Amsterdam on ha creat la resta de les seues obres fascinat per l’Ús de la cultura pop i la memòria col·lectiva com a instruments coreogràfics per a enriquir i facilitar una experiència teatral col · lectiva.

El 2011 va tornar a Barcelona on continua Treballant a l’actualitat.